Biografia Lloc de culte Beatificació La Festivitat Contacte  
BIOGRAFIA
 

 

 

El martiri

Pressentiment del martiri

   Les eleccions del 16 de febrer de 1936 van donar la victòria al Front Popular. El Dr. Samsó, veien a venir una època de màrtirs. Fruit de la intuïció de com podrien acabar els esdeveniments, el rector de Santa Maria va dir a la seva mare en una ocasió Demano a Nostre Senyor que si m’ha destinat al martiri que em doni forces per fer-hi front. En una altra, pel juny, va comentar la situació del moment a una de les seves deixebles espirituals, la Mare Carme Majó, Cada dia en l’oració em preparo pel martiri, perquè estic convençut que el que ens espera són, no solament paraules, sinó fets.

El Dr. Josep Samsó i Elias.
Procedència: Fons d’imatges. M.A.S.M.M.


   Poc abans del mes de juliol va dir, Venen temps molt dolents, però no em de témer, ni un sol cabell caurà del nostre cap sense el permís de nostre Pare celestial i si vol que donem la vida per Ell, què més podem ambicionar? Ell ens donarà la força necessària.
  

 

La fugida de la rectoria

   La notícia de la sublevació de les tropes del Marroc contra el Govern es va difondre per la radio el mateix dia 18 de juliol de 1936. Al vespre, després de la Felicitació Sabatinaa Santa Maria, Mn. Josep Maria Andreu va pujar dalt de la trona per avisar que es suspenia l’excursió de final de curs del catecisme de l’endemà amb autobus a Montserrat.

 

marti2

Vista del turó del cementiri des del campanar de la basílica de Santa Maria.

 


   Durant la nit del dissabte 18 al diumenge 19 hi van haver registres i detencions per les cases a Mataró. De negra nit, a les tres de la matinada, un grup de policies de la secreta de la Generalitat provinents de Barcelona acompanyats de dos empleats de l’Ajuntament van trocar a la porta de la rectoria amb un cops tant forts amb el picaporta que van espantar tot el veïnat. Des del primer pis, el Dr. Samsó va demanar als assaltants del carrer què volien. Li van respondre que eren policies de la Generalitat, que baixés i obrís. Abans de fer-ho, el rector va trocar per telèfon a l’Ajuntament per explicar el que estava passant. Li van contestar que obeís.
   Així que van entrar, els assaltants van posar el vicari de cara a la paret per escorcollar-lo ja que creien que portava armes a sobre tot reprenent-lo per haver trigat tant en obrir la porta.
   L’objectiu del grup era fer un registre complert de la rectoria i l’Església.
   La germana del rector es va espantar molt ja que els homes portaven les pistoles a la ma. Un del grup la va tranquil·litzar. Aleshores un dels assaltants va explicar al Dr. Samsó l’objecte d’aquella visita nocturna i que se l’endurien a Barcelona.

Edifici de la Rectoria Nova de la parròquia de Santa Maria de Mataró on va viure e

Dr.Samsó de 1919 a 1936. El seu despatx era a la planta baixa.
Procedència: R.R.


   Després d’una tensa espera i mentre alguns del grup començaven a escorcollar l’església en companyia de Mn. Cortinas i en Cabot, els de la rectoria van convidar els assaltants a prendre unes pastes i vi bo. Al cap d’una estona, un d’ells va dir a la seva germana que anés a avisar a la seva mare per dir-li que no s’endurien al seu fill.
   Durant el registre, el Dr. Samsó es va quedar assegut a un banc llarg que hi havia en un dels corredors de la rectoria antiga en companyia de dos dels pistolers, i van començar a parlar amistosament, Ja poden registrar tant com vulguin, res m’importa, sempre he estat la meva opinió de defendre l’Església amb tots els mitjans possibles, menys amb les armes, perquè Jesucrist, el meu Diví Mestre, va defendre la seva Església morint i no matant. Ells van contestar, Tots els capellans fossin com vostè. El Dr. Samsó els va respondre, És que vostès, com que no els coneixen a fons, moltes vegades es formen una imatge equivocada d’ells. I així van continuar parlant i explicant-se coses els uns als altres.
   Els que havien anar a escorcollar l’Església i la sagristia van tornar sense trobar les suposades armes que segons els rumors dels més exaltats s’estaven acumulant a les esglésies. En certa manera es van disculpar de l’enrenou que havien provocat.
   Les notícies de l’aixecament militar inquietaven a tothom però ningú pensava que s’estava a les portes d’una guerra. A les 8 del matí, les tropes del vuitè regiment d’artilleria lleugera, del quarter de Mataró, sota comandament del coronel Julio Dufoo, va prendre l’Ajuntament i declarar l’estat de Guerra. Totes les Misses del diumenge dia 19 encara es van poder celebrar amb normalitat. També la darrera, la de les 12 del matí. A Sant Josep fins i tot hi va haver un casament. 
   Durant tota la tarda del diumenge les informacions que anaven arribant eren cada vegada més alarmants. Al migdia un grup de joves congregants van visitar el Dr. Samsó a la rectoria per comentar els fets i acordar tornar-se a veure a les 7 del vespre. La situació era tensa però els militars havien declarat l’estat de Guerra i controlaven l’Ajuntament.
   A les 7 de la tarda, la situació política havia fet un gir complet. Goded s’havia rendit a Barcelona a les 6, noticia que es comunica per la radio. Mitja hora més tard, els militars que havien ocupat l’Ajuntament, van marxer-ne per tancar-se al seu quarter al Camí Ral.
   En aquells moments tots havien ja arribats a la conclusió que els que eren capellans havien d’amagar-se repartits per cases d’amics. Montserrat Samsó, per la seva banda, havia insistit a mare i germà de marxar de la rectoria. Passar-hi la nit seria un suïcidi ja que les turbes de milicians eren ja les senyores dels carrers.
   Els reunits a la rectoria van decidir com es repartirien. La mare i gemana del Dr. Samsó anirien a can Sisternes. Rosa Manasach, la noia que els ajudava, a casa de les germanes Briera, al carrer de la Palma. Mn. Cortinas a casa dels Esquerra al carrer Barcelona (el dia de la mort del Dr. Samsó passaria a can Mates a les Escaletes on estaria amagat tota la guerra amb un altre capellà). Mn. Artigas al can Blanchart del carrer de la Coma.
   El Dr. Samsó, els vicaris Artigas i Cortinas i els cinc o sis joves, van decidir aleshores d’amagar el Santíssim en un lloc secret per evitar profanacions.  
   Passades les 10 de la nit, amb les portes tancades per dins per por als milicians, va sortir per l’hort del rector per anar per la muralla fins a can Junqueres, la funerària, on va sopar acollit per la família. El Dr. Samsó va creure prudent no quedar-a can Junqueres ja que era fàcil de ser-hi descobert, segurament perquè era una família catòlica molt significada i amb fills. Després de sopar el van acompanyar amb cotxe a la part baixa de la plaça de Santa Maria des d’on a peu va entrar al portal d’una casa amiga, la de matrimoni format per Joaquim Ximenes i Castellà i Teresa Cuadrada i Calvó. El Dr. Samsó hi havia enviat una persona per preguntar si podria amagar-s’hi. Amb la resposta afirmativa, el nostre home va trocar a la porta. Eren dos quarts d’onze de la nit.
  


Amagats en cases d’amics    

   El Dr. Samsó va arribar vestit de paisà, amb sabates negres, gorra, olleres de sol i un trajo de llana ratllat. El matrimoni, que regentava un taller de joieria als baixos de la casa, al Carreró, va estar molt content de poder-lo hostatjar tot i ser conscients del perill que corrien. Les primers paraules que va dir el Dr. Samsó a l’entrar a la casa van ser, Déu sobre tot. Aleshores tots junts van resar el Rosari i, en acabat, visiblement emocionat, se’n va anar a reposar. Durant tota aquell nit no va poder dormir.
  Aquell matí de dilluns, Joaquim Ximenes va sortir i va veure la crema de monestirs de la Ciutat i de l’intent de fer-ho a Sant Josep i li ho va explicar al Dr. Samsó. Seria la primera de les notícies que anirien arribant de crema d’esglésies i convents i assassinats de preveres.
   Durant la seva estada a can Ximenes, el Dr. Samsó celebraria Missa cada matí en una habitació de la casa on hi havia una imatge del Nen Jesús al pessebre. 
   Durant la resta de la jornada era retirat al primer pis llegint i resant. Al vespre, un cop tancada la joieria, baixava per sopar amb el matrimoni al menjador que era rere el taller, a la planta baixa. Abans havien passat el rosari. Algunes de les poques persones que sabien de la seva estada a can Ximenes el passaven a visitar. Era el cas del cunyat de Teresa Cuadrada que venia al vespre per fer el domino.  
   Teresa Cuadrada va haver de reprendre el seu cunyat en una ocasió perquè explicava al Dr. Samsó els escorcolls i registres a les cases per buscar capellans amagats. Tenia por que el rector de Santa Maria, per no comprometre’ls acabés decidint de marxar a Barcelona ja que en alguna ocasió havia manifestat que allí creia que passaria més desapercebut. 
   Les informacions que anaven arribant eren cada dia pitjors. Per mitjà de la radio, simponitzan els vespres una radio italiana estarien ben informats del que passava a Espanya. La preocupació per la seva persona, per la seva família, per la seva feligresia, per l’església de Santa Maria, el clergat parroquial..., el perill que estaven assumint els seus amfitrions per tenir-lo amagat. Sovint resava la pregària de Santa Teresa pels perseguidors de l’Església.
   L’estada del Dr. Samsó a can Ximenes van ser dies d’escoltar rumors, noves i crits que venien de fora, d’observar el semblant preocupat dels que l’envoltaven i dels amics que el venien a veure.
   El qui per disset anys va ser rector de Santa Maria va escriure algunes cartes a la seva mare i germana però mai les va voler fer entendre on era per no espantar-les. Les persones que envoltaven les dues dones també van amagar-ho.   
   El dia 29 el Dr. Samsó es va llevar molt neguitejat. A la tarda, les notícies que a Barcelona havia començat una autèntica caça a l’home amb els sacerdots i dirigents seglars catòlics el van impressionar. Va preguntar per alguns capellans per saber si eren vius o morts. Van explicar-li que a Caldetes havia estat agafat el dirigent d’Acció Catòlica Joaquim Maria de Nadal. Aquesta notícia el acabar d’aixafar. Havia de marxar de Mataró perquè estava comprometent els amfitrions. Havia de marxar abans que es compliquessin més les coses ja que a la ciutat encara hi havia hagut assassinats de religiosos. Sortir de Mataró encara seria fàcil. Havia d’amagar-se a les Germanetes del Pobres a Barcelona on creia passaria més desapercebut.
   A les 9 va baix a baix ser sopar. Quan feia una estona que menjaven va tornar a treure el tema de sortir de Mataró. El matrimoni insistir que no ho fes i li van preguntar si és que no estava bé amb ells, que si tenia ganes de marxar. El Dr. Samsó va dir que estava molt bé amb ells però va insistir tant en els seus arguments que tots plegats es van posar a mirar de quina manera es podien dur a terme d’una manera segura.

 

La detenció 

   La primera idea va ser la de marxar a peu cap a Argentona o Llavaneres i des d’allí desviar-se per agafar el tren en alguna estació que no fos Mataró. El perill de ser identificat pel camí per algun control o grup de milicians va fer canviar els plans. Marxaria cap a la capital amb el primer tren del matí però direcció Maçanet-Maçanes. A l’Empalme agafaria el tren que de Girona anava cap a Barcelona. Fent aquesta volta pel Vallès es pensava que s’evitaria el perill de ser reconegut dalt del vagó ja que la línia Mataró-Barcelona era freqüentada lògicament per molts mataronins.
   A les cinc del matí del dia 30, Joaquim Ximenes va sortir de casa per donar un cop d’ull als carrers. Un quart d’hora més tard, el Dr. Samsó passava per la porta de can Ximenes per no tornar-hi mai més.
   Per tal de no haver de passar per costat de l’Ajuntament, la Riera i la Rambla, el Dr. Samsó va enfilar el carrer Santa Maria amunt fins a la part baixa de la plaça del mateix nom. Allí va donar una nostàlgica mirada a la que havia estat la seva casa des de 1919. Beata Maria avall va passar per la Baixa d’en Feliu, per davant de can Valls on sabia estaven amagades la seva mare i germana. Va tombar per les Figueretes per agafar el Rierot, Hospital i finalment el carrer Sant Pere on hi havien dos milicians que no el van reconèixer. Un cop a baix a mar, va girar a la dreta cap a l’estació. Eren dos quarts de 6 del matí.

 

marti4

L’estació de Mataró. Anys trenta.
Procedència: Fons d’imatges. M.A.S.M.M.


   A l’estació només hi havia una dona i tres homes. El Dr. Samsó va preguntar-los a quina hora sortia el primer tren cap a l’Empalme.
   La dona a qui havia preguntat l’hora l’havia reconegut el Dr. Samsó per la veu i va delatar-lo, informant al personal de l’estació que dins la sala d’espera hi havia el rector de Santa Maria disfressat. A les 5:50 va entrar-hi un grup de milicians. Uns altres es van quedar fora. I anaven entrant i sortint. Li van demanar la documentació. El Dr. Samsó no va amagar la seva identitat. Aleshores van entrar a l’etació un altre grup, dos dels quals, després de carregar l’arma van entrar a la sala d’espera. Van segur més entrades i sortides. Finalment a entre les 5:57 i les 5:58 va sortir el Dr. Samsó lligat com un malfactor acompanyat d’uns quants milicians. Van sortir al vestíbul i de l’estació i van enfilar carrer Lepant amunt, Custodiat va arribar a la presó on el van tancar.
   La dona que el va delatar, que reparava  paraigües i esmolava ganivets, era a l’estació per si s’havia d’escorcollar alguna persona sospitosa de sexe femení. Coneixia al Dr. Samsó perquè en alguna ocasió havia anat a la rectoria a demanar ajut econòmic.

 

La presó

   Durant el mes d’agost de 1936 van haver-hi unes trenta-cinc persones tancades a una presó, la de Mataró, a rebentar. En unes poques cel·les grans  eren tots encabits, amb matalassos per terra per falta d’espai. Durant els trenta-tres dies que va estar empresonat, el Dr. Samsó la va convertir en la seva nova parròquia. 

marti4

La presó de Mataró. El Dr. Samsó hi va ser empresonat del 30 de juliol al 1r de setembre de 1936.

 


   L’arribada del Dr. Samsó a la presó provocaria sorpresa i commoció dels que hi eren reclosos. A les 8 del matí es van obrir les portes de les cel·les que comunicaven amb el patí. Molts es va abraonar sobre seu per saludar-lo. Quan va veure a Joaquim Maria de Nadal va dir-li en un to de complicitat i d’innocent impotència, vostè té una mica de culpa que m’hagin detingut. Minuts després el dirigent d’Acció Catòlic li demanava de confessar-se de genolls. El Dr. Samsó el va obligar a seure al costat seu sobre un pedrís.
   Barrejats entre detinguts per delictes comuns, eren empresonats alguns seglars i capellans per les seves conviccions religioses o per una pretesa sospita antirevolucionària. O pels dos motius alhora ja que l’imaginari revolucionari ho barrejava tot. Tots els que hi eren, fins i tot els més indiferents, van acabar agombolant-se al voltant del Dr. Samsó. El rector de Santa Maria es va prodigar en consols i en infondre confiança i ànims en uns moments on els allí tancats estaven del tot abatuts, convençuts que serien passat per les armes aviat. Durant aquells dies va ser tret de la presó Mn. Batlle, capellà de 66 anys, natural de Calella. Després de ser torturat per forçar-lo a dir on tenia la seva pretesa fortuna, va ser assassinat. Un altre dia va arribar a la presó la notícia de l’assassinat el 19 d’agost del monjo benedictí de Montserrat i fill de la ciutat, Emilià Guilà i Ximenes. El Dr. Samsó va comentar, Mataró ja té el seu primer màrtir. El seu germà, Ramon Guilà, fejocista, també seria assassinat per motius religiosos el març de 1938.
   Aprofitant les ocasions possibles, sense aixecar sospites, tothom es feia proper al Dr. Samsó, qui es va convertir en pare i pastor de tots ells. La seva estada a la presó es va convertir en una veritable missió. Quan entrava un nou pres, normalment pares de família que mai havia fet cap delicte i que psicològicament estaven enfonsats, el Dr. Samsó feia per manera d’apropar-s’hi, per calmar-los, consolar-los i infondre’ls ànims. Les seves paraules i exhortacions religioses van fer que molts s’enfervorissin i prenguessin fermes resolucions de seguir una vida cristiana. Un dels reclusos va preguntar-li un dia d’on treia la fortalesa d’ànim, aquella confiança i tranquil·litat d’esperit que a tots reconfortava ja que tot portava a pensar que la morts els cridaria aviat. Va respondre-li ensenyant el Breviari, aquí estan les oracions més eficaces per aconseguir el favor i gràcies de l’Altíssim, aquí el consol, aquí els més bells exemples en la vida dels Sants, i veient d’inquietud i temors dels seus companys va afegir, no tingueu por. Jo sóc l’escollit pel sacrifici. Alabat sigui el Senyor.
   Els que van sobreviure explicarien que el seu somriure característic i les seves dolces paraules eren un consol per tots.
   Molts es van confessar amb el Dr. Samsó convençut que seria la darrera vegada abans de presentar-se davant de Nostre Senyor. Alguns dels que van sobreviure explicarien aquestes converses espirituals amb una gran emoció, com un dels moments més sentits de la seva existència. Un pres va dir que el Dr. Samsó, qui va poder acosneguir un Kempis, van convertir aquells dies en un mena de retir espiritual per tots.
   La seva nova i empresonada feligresia va formar al voltant seu una mena d’informal guàrdia de protecció. Un fuster catòlic que hi era empresonat, de tarannà emprenedor, va dir en una ocasió: Si venen a buscar al Dr. Samsó, primer em tallaran les mans que jo deixar-lo anar. Totes les nits, abans de retirar-se a descansar, el Dr. Samsó donava la benedicció a tots ells i s’acomiadava amb un, fins demà, si Déu vol.  
   Aquests, per demostrar la seva estimació que li tenien, li netejaven la cela per torns i no van permetre que prengués part en la neteja general que a tots corresponia. Una vegada van haver de treure-li una escombra de les mans perque volia ajudar com la resta. A la presó es resava cada dia el rosari en dos torns. Un al matí i l’altre a la tarda. Quan un resava, l’altre jugada a pilota al pati perquè els carcellers no poguessin sentir les oracions amb la fresa del joc.

Els familiars i amics que visitaven, en les hores establertes, els presos, sovint demanaven la presència del Dr. Samsó al locutori. De fet es va arribar a formar una xarxa del socors blanc catòlic per tal de fer més suportable l’estada del rector a la presó.
   Dues famílies serien les encarregades de portar-li menjar a la presó, els Esquerra, primer, i els Gironès, després. De fet era menys perillós que hi anessin els segons ja que alguns dels seus membres eren republicans confessos. Josep Gironès, el cap de casa, era veí de la rectoria i membre de la Junta d’Obra de Santa Maria. La seva dona, Josefa Carbó i Massachs, seria l’encarregada de portar-li el menjar i roba neta i planxada al Dr. Samsó a la presó. Era la que menys sospites podria aixecar.
   Dos joves intrèpids van arriscar-se a portar li l’Eucaristia, per primera vegada, el 15 d’agost festivitat de l’Assumpció. Sabem que Miquel Esquerra i Tunyí, fejocista i congregant de Santa Maria, li va portar la Comunió a la presó, amagada dins d’una caixa de cigarretes. Durant la resta del seu captiveri va poder combregar més vegades, la darrera de les quals el mateix dia del seu assassinat.
   Josefa Carbó aconseguia l’Eucaristia i la posava dins d’un tovalló blanc –que s’ha conservat- i que amagava dins del cistell on duia l’esmorzar al Dr. Samsó a la presó. Sembla ser que des del dia 15 d’agost va poder combregar dues vegades per setmana. El alguna ocasió el rector de Santa Maria va arribar a donar la comunió a alguns dels presos. El Dr. Samsó agraïa a Josefa Carbó el menjar que li portava però que sobretot no es descuidés de portar-li l’Esmorzar que tant m’agrada.
   El dia 31 d’agost, el Dr. Samsó, com presentin el que esdevindria, es va confessar aquell mateix dia amb el P. Josep Maria Sirés, escolapi fill de Mataró que també era tancat a la presó.
   L’endemà Josefa Carbó entre les 8 i les 9 del matí va portar el llibre al Dr. Samsó conjuntament amb el cistell amb el menjar i la Comunió. Aquell matí va poder combregar, seria el seu Viàtic.
  

 

marti5

Dibuix de la cel·la de la presó de Mataró on va estar tancat el Dr. Samsó.

Procedència: Fèlix Castellà, Pastor y víctima, Mataró, 1940

 


La condemna a mort

 

   Per tal d’anar a lluitar al front, es va constituir durant les setmanes prèvies a finals d’agost de 1936 una columna amb milicians anarquistes provinents del Maresme. Portaria el nom de Malatesta, en homenatge a Enrico Malatesta un líder del moviment anarquista. El dia 31 els columnistes eren concentrats a Mataró a punt per marxar al front d’Aragó. Abans de deixar la ciutat i presos d’una follia assassina, els milicians de la Malatesta van exigir passar per les armes tots els detinguts que per motius antirevolucionaris que hi havia tancats a la presó. La sang que havien de vessar al front demanava una anticipació compensatòria.

martiri7

Mocador, dins del qual era posada l’Eucaristia, que es feia servir perquès el Dr. Samsó pogués combregar. El mocador era introduït a la presó dins de la carmanyola del menjar que si li portava de fora.
Procedència: R.R.

 


   Durant tota la nit, els membres de l’Ajuntament van intentar tranquil·litzar-los. Es va negociar tot el que es va poder per tal de baixar les xifres dels que havien de ser morts. Finalment, en una solució de compromís, es va acordar que matessin només el rector de Santa Maria. La seva vida salvaria la dels seus companys. L’Ajuntament, que havia perdut tot poder real sobre l’ordre públic, faria els ulls grossos l’endemà quan els anarquistes l’anessin a buscar a la presó per dur-lo a matar.

 

marti7

L’Ajuntament de Mataró durant la Guerra Civil.
Procedència: Fons d’imatges. M.A.S.M.M.

 

 

La mort 

   A les 11 del matí del primer de setembre de 1936 es va presentar un grup de milicians a la presó. El carceller va anar a buscar el Dr. Samsó a la seva cel·la i li va dir Samsó, el criden per sortir, obligant-lo a agafar la seva americana i a seguir-lo sense donar cap explicació més. Els seus companys de cel·la va envoltar-lo de seguida. El rector es va acomiadar d’ells abraçant-los un per un, intuint que seria la darrera vegada que es veurien, els va beneir i dir, Fins el cel, quan Déu ho vulgui. Tots van entendre que el portaven a matar. Feia exactament 17 anys, que havia pres possessió de Santa Maria. 
   Un cop a fora de la presó, el van fer pujar dalt del tristament cèlebre auto fantasma, el Lancia vermell que anava a buscar la gent a les cases per dur-les a matar a dalt de la collada de Parpers. Sembla que el Dr. Samsó va demanar-los que si l’havien de matar, que ho fessin al cementiri.  
   Un noi de disset anys que es deia Jaume Ferrando i Grau, pescador i fill de pescadors, i un amic seu que es deia Valentí i que el van matar a la Guerra, eren a la Riera. Van veure l’auto fantasma que arrencava. Sabien el que havia dit la columna Malatesta. Moguts per la intuïció que anaven a matar al Dr. Samsó van començar a córrer cap al cementiri.

marti8

Jaume Ferrando i Grau, essent encara un nen jugant al pati dels Lluïsos.

 


   Des de l’esplanada de baix, on cada any agafava la paraula per predicar un cop acabat el Via Crucis, el grup va començar a pujar les escales del que s’anava a convertir en un nou Gólgota. El Dr. Samsó, lligat de mans, anava al davant sol amb gran serenitat i resignació. Vestit amb l’americana, portava una camisa blanca i espardenyes. Rere seu, el piquet d’afusellament format per tres individus. Arribats a la terrassa de dalt, des d’on es gaudeix d’una esplèndida vista de Mataró, Santa Maria i el mar, es van aturar. Un d’ells va deslligar el Dr. Samsó.

 

mari9

La pujada que porta al cementiri, actual Passeig Cabanelles. A l’esquerra la Llar Cabanelles (Les Hermanites) i rere seu la silueta de l’església de Santa Maria de Mataró.
Procedència: Fons d’imatges. M.A.S.M.M.

 


   Jaume Ferrando i el seu amic havien arribat al cementiri però no van poder entrar perquè havien barrat el portal des de dins. Aleshores van anar cap al cementiri civil anomenat dels espiritistes i van saltar la tàpia que mig enderrocada separava aquest espai del cementiri catòlic. Van sortir darrera del panteó de les Monges del Cor de Maria. Amb l’ajut d’un petit carro de portar morts van pujar dalt d’aquest panteó i tapats rere un xipré van contemplar l’escena.
   El Dr. Samsó era davant del seu escamot d’execució. Va demanar aleshores que respectessin la seva mare i germana. Li van respondre que no els hi passaria res. Després els va dir que els perdonava a tots de tot cor. Un dels del piquet el va fer callar amb un prou, que encara ens convenceria. Aleshores el Dr. Samsó va obrir els braços i va dir Abraceu-me que jo us perdono i els va abraçar menys el que havia avisat de continuar. S’hi va negar tot fent un pas enrere. Si l’arribo a abraçar, no l’hauria mort, diria més tard.

 

marti9

Vista de la ciutat de Mataró, de Santa Maria i del mar des de la part més alta del cementiri. Anys trenta.

 


   Un dels membres de piquet va apropar-s’hi per posar-li una vena als ulls. Amb una gran serenitat va exclamar-se, Jo no sóc un criminal, vull mirar de cara a Mataró i a les Santes que tant he estimat i es va negar a li tapessin els ulls i que l’afusellessin per l’esquena. Aleshores tot seguit va reconèixer un dels membres de piquet,un gitano anomenat el cadiraire, perquè arreglava cadires. Aquell home havia passat amb freqüència pel despatx del rector per rebre alguna caritat. Fins i tot, segons una catequista de Santa Maria, alguns dels seus fills havien anat al catecisme de l’ermita de Santa Simó, que estava a càrrec de la parròquia. Això va afectar molt el gitano. Aleshores el Dr. Samsó va obrir els braços i tots van quedar com frenats. Però un d’ells, el que no havia volgut abraçar-lo, va fer comminar els altres a acabar la feina que havien vingut a fer, seria una vergonya tornar-lo viu a Mataró va dir. Seria l’únic que dispararia sobre el cos del Dr. Samsó.
   El tret mortal va ser disparat al cap. Abatut, va ser rematat per un tret de gràcia pel mateix individu. Eren cap a dos quarts de dotze del migdia. El Dr. Samsó tenia quaranta nou anys.

 

mati10

El Dr. Josep Samsó mort al lloc on fou assassinat. Cementiri de Mataró, 1r de setembre de 1936.

Procedència: Donatiu Família Cabré-Junqueras. Fons d’imatges. M.A.S.M.M.

 

La sepultura  

   Els milicians executors van baixar a Mataró i van donar la notícia. Els de la columna Malatesta continuaven estacionats i concentrats, homes i camions, davant de l’Ajuntament. A dos quart de tres de la tarda, l’expedició arrencava motors per sortir. Davant de l’Ajuntament la banda de música va tocar la Internacional. Aleshores algú va sortir al balcó de la Casa Gran i pels altaveus va dir, Aquest matí s’ha començat a fer justícia, afusellant de cara a l’ex-rector de Santa Maria.
   La notícia de la mort del Dr. Samsó es va estendre com la pólvora, de boca en boca per tota la Ciutat. Molts es van assabentar sortint de treballar al migdia.
   La tràgica nova va consternar bona part dels mataronins, fins i tot de no creients. El mateix Joan Peiró, que era a Madrid, quan va ser-ne informat va disgustar-se profundament perquè se’n va recordar de la jornada del 6 d’octubre de 1934 quan el Dr. Samsó no va voler delatar el seu fill. Ell mateix havia dit que aquell home era seu, volent dir que ell en responia. Peiró va ensorrar-se insultant als que ho havien fet i cridant, així no pot triomfar un moviment revolucionari. Això no és una revolució, es un conjunt d’assassinats, ¡Y pensar que alguns em culparan a mi d’aquesta mor!  ¡I era una bona persona!

 

marti11

Terra tacada amb sang del Dr. Samsó recollida del costat del cadàver. Capella de les Santes. Basílica de Santa Maria de Mataró. 

Procedència: R.R.

 


   Aquest assassinat va marcar un abans i un després en la rereguarda. Per molts catòlics va ser el motiu de la desafecció definitiva amb la II República.
   El pànic es va ensenyorir d’una ciutat on la meitat de la pobalció, eren ànimes de Comunió. No van ser pocs els que van plorar aquella tarda, fins i tot al carrer, la mort del seu rector.
   La positio de la causa de beatificació documenta diferents testimonis de gent que es van encomanar immediatament al Dr. Samsó.    

samso12

Monòlit commemoratiu, amb un relleu realitzat per l’escultor Jordi Arenas el 1959, de la mort del Dr. Samsó. Esplanada de dalt del cementiri de Mataró. A la cantonada dreta, panteó de la comunitat de les religioses del Cor de Maria des de sobre el qual Jaume Ferrando va veure l’assassinat.

Procedència: R.R.

 


   Cap a un quart de tres els de la funerària de can Junqueres van ser advertits d’anar a recollir el cadàver. Van pujar el Sr. Josep Maria Cabré, gendre del propietari de l’establiment; Tomàs Lladó i Sagrera, treballador de l’empresa; l’enterramorts i el seu ajudant. Lladó, corrents, es va avençar a la resta. Va destapar el cadàver i va fer-li un petó al front amb veneració. Va resar un Parenostre i va invocar perdó a Déu pel difunt i per tota la ciutat de Mataró.
   El cos era a terra estirat de panxa enlaire amb el front inclinat a la dreta. L’ull dret era travessat per un dels dos forats d’entrada de bala que presentava el cap. 
   L’endemà es va fer present el Dr. Trinitat Cruzate qui havia estat avisat perquè efectués l’autòpsia. També el jutge Vicenç Esteve i Barnaus perquè ordenés la sepultura. Hi havia molta gent i milicians. El metge va omplir l’acte indicant que la causa havia estat una hemorràgia cerebral interna i que hi havia els orificis de dos trets al cap disparats per arma de foc.

marti14

Indret on fou assassinat el Dr. Samsó (marcat a terra amb un petita rajola blanca quadrada). Davant seu el monòlit commemoratiu on aproximadament es va situar l’escamot d’execució.
Procedència: R.R.

 


   Aquell mateix dia 2 de setembre el cos va ser sepultat en un nínxol del mateix cementiri on va romandre fins el 21 d’octubre de 1944. Acabada la Guerra, uns amics van revestir el cadàver amb les vestidures litúrgiques sacerdotals, com és tradició.
   Josefa Elias va morir el 8 de maig de 1940, als 81 anys, al convent col·legi del Cor de Maria de Mataró ja que les religioses van convidar mare i filla a viure amb elles, com així fou. Montserrat Elias va traspassar el 5 d’abril de 1984 amb 95 anys a la Beneficència on va passar els darrers moments de la seva vida.
   Durant la Guerra van ser assassinats per motiu de la seva fe, l’ecònom de Sant Josep Lluís Miquel Ticó (1892-1936), natural del Portell (La Segarra); Mn. Ramon Fornell i Serra (1865-1936), prevere resident de Santa Maria, assassinat el 25 d’octubre de 1936 al Coll de Parpers; i els mataronins beat Pere Maria Ferrer i Marín (1909-1936), carmelita; Ignasi (Emilià Maria) Guilà i Ximenes (1914-1936), monjo benedictí de Montserrat, Ramon Guilà i Ximenes (1911-1936), fejocista; Mn. Joaquim Massuet i Subirà (1911-1936), prevere, qui fou mort el juliol de 1936 a Gavà posant-se davant del seu rector sobre qui disparaven a matar. El seu cos va ser llençat a la fossa comuna del Cementiri Nou de Barcelona; Mn. Josep Mompió i Riera (1890 - 1836), prevere, assassinat el 23 d’agost de 1936 al pont de la carretera de Llinars del Vallès. Els seus botxins van fer desaparèixer el cadàver; Pere Olm i Rodà (1915-1937), congregant marià, fejocista i catequista de Sant Josep, mort el 2 d’octubre de 1937. Quan va esclatar la Guerra s’estava preparant per entrar al Seminari; Segimon Palacios i Palacions (1904-1936), torturat a les txeques Sant Elies de Barcelona i assassinat. Els seus botxins van fer desaparèixer el cadàver; el beat Alexandre Planas i Saurí (1878-1936), familiar salesià i sord, mort a les Costes del Garraf el novembre de 1936; Francesc de Paula (Rafael de Mataró) Soteras i Culla, (1902-1936), caputxí, assassinat a la carretera de la Rabassada de Barcelona el primer d’agost de 1936...

 

marti16

Nínxol on fou enterrat el Dr. Samsó de 1936 fins a 1944. Cementiri de Mataró. 1944.
Procedència: Fons d’imatges. M.A.S.M.M.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   

 

on3

 

Parroquia de Santa Maria - C/ Sant Francesc D'assís, 23- Mataró 08301 (Barcelona) - 937901528 - amicsdelbeatjosepsamso@gmail.com