Biografia Lloc de culte Beatificació La Festivitat Contacte  
BIOGRAFIA
 

 

La fama martirial

   El primer acte de culte públic acabada la Guerra va ser una Missa de campanya a la Plaça de Santa Anna, a les 11 del matí, oficiada pel Dr. Joaquim Roig, rector de Sant Vicenç de Montalt, designat ecònom de les parròquies de Mataró pel mataroní P. Josep Maria Torrent, vicari General de la Diòcesis per mort del seu titular. El dia 2 de febrer es va poder celebrar ja Missa a Santa Maria. El 3 de març, amb la Basílica a rebentar de gent, es van celebrar el funeral pel Dr. Samsó seguit del cant del responsori davant de la seva sepultura del cementiri. L’Ajuntament havia decidit dedicar al Dr. Samsó la plaça de Santa Maria.

   Des d’aquell any s’ha celebrat cada primer de setembre una Missa a Mataró i a Argentona en sufragi de la seva ànima. Des de 1937 s’ha documentat gràcies obtingudes per la seva intercessió.

   L’any 1940 va aparèixer la primera biografia del Dr. Samsó: Fèlix Castellà, Pbro Pastor y Víctima. Rndo. Dr. D. José Samsó elías, Pbro. Mataró, Impremta Minerva, 1940.

 

Placa commemorativa dedicada al qui fou rector de Santa Maria de Mataró de 1919 a 1936. Façana de Santa Maria de Mataró. Relleu, obra de l’escultor Jordi Arenas.
Procedència: R.R.

 

 L’any 1944, amb la parròquia ja coberta amb un rector en propietat, Mn. Antoni Vancells i Roca i un permís de la Santa Seu, es van traslladar les seves restes del cementiri a Santa Maria per inhumar-les a la capella de les Santes. El 21 d’octubre es van extreure els ossos del nínxol i es van portar a l’església del monestir de les caputxines. Allí van romandre fins a les 5 de la tarda del dia 22 exposat i visitat per molta gent que va pujar fins al monestir. Aleshores, les seves restes van ser portades en processó solemne cap a Santa Maria. Els membres de les juntes de les associacions parroquials de Santa Maria i Sant Josep, alguns amb la bandera amb un crespó negre, un gran nombre de fidels a títol particular i una nombrosa assistència de preveres diocesans i religiosos regulars de Mataró i de fora es van formar la processó. La caixa amb les restes, coberta amb la bandera de les Santes, va ser portada per antics catequistes, congregants i companys de presó del Dr. Samsó per torns. Durant el trajecte es va resar el rosari i cantar els Salms penitencials. La banda de música va interpretar música fúnebre. Rere el taüt seguien el Dr. Gregorio Modrego i els tres rectors de la Ciutat (Santa Maria, Sant Josep i de l’Escola Pia), que formaven el gremial. Els veïns de les cases del tot el trajecte van penjar domassos amb crespons negres. La comitiva es va parar a l’Ajuntament i la caixa va ser introduïda al vestíbul. S’hi va resar un responsori com a acte de reparació per haver estat allí on es va ordir l’assassinat. Un cop a Santa Maria, on esperaven 4.000 persones, el fèretre va col·locar-se en un túmul al peu del presbiteri. Després d’unes paraules del Dr. Modrego, es va resar un Via Crucis. En acabat es van fer torns de vetlla que van durar fins al matí de l’endemà. Durant tot el matí del dia 23 es van celebrar Misses en sufragi del Dr. Samsó a l’altar major i es la comunitat va resar maitines i laudes amb la mateixa fi. A 2/4 d’11 va començar el solemne pontifical de Requiem presidit per Dr. Modrego. Entre els presents hi havia els canonges amics del Dr. Samsó, Drs. Baucells, Montserrat i Boada. L’elogi fúnebre el va fer el mataroní dr. Joaquim Masdexaxart, gran amic i confident del rector màrtir. Finalment les restes del Dr. Samsó van ser inhumades a la capella de les Santes, a terra, a l’ala esquerra. La inscripció de la làpida en llatí va ser redactada pel Dr. Fèlix Castellà.

 

fama2

El Dr. Gregorio Modrego, bisbe de Barcelona, davant del taüt amb les restes del Dr. Samsó. A l’esquerra de la imatge, el mataroní Dr. Joaquim Masdexexart. 22 d’octubre de 1944
Procedència: Fons d’imatges. M.A.S.M.M.

 

   El primer de maig de 1948, dissabte, es va celebrar una gran assemblea catequística arxiprestal a Mataró. El Dr. Gregori Modrego va aprofitar la seva vinguda per consagrar l’altar major de Sant Maria i beneir l’estàtua del Bon Pastor que es va col·locar sobre la sepultura del Dr. Samsó.

   Al mateix lloc de l’assassinat, dalt de les escales del cementiri, es va col·locar aquell 1944 un monòlit rememoratiu costejat pels feligresos.

   L’any 1955 el Foment de Pietat / Editorial Balmes va reeditar la seva Guia de catequistes.

   L’any 1958, gràcies a la vinguda del nou rector Francesc Pou i Ginesa l’any abans, i de l’interès del bisbe Dr. Modrego, es va iniciar la causa de beatificació començant els treballs de recollida de materials d’informació, documentació, declaracions... El 1959 el Dr. Modrego va signar el decret d’inici de la causa. El primer de setembre d’aquell any va sortir per primera vegada el full recordatori que des d’aleshores s’ha publicat cada any recollint diferents aspectes de la vida i de la causa del Dr. Samsó. L’any 1964 la Santa Seu va aturar els processos de beatificació dels màrtir morts en la persecució religiosa que es va produir a Espanya durant de la Guerra Civil. No es volien provocar  interferències en el procés de la transició política, es va treure perquè Espanya.

   En motiu dels cinquanta anys del seu martiri, es van publicar les biografies: Salvador Nunell i Bru, El Dr. José Samsó Elías. Párroco-Mártir de Sta. Mª de Mataró (Barcelona) y su tiempo, Barcelona, Hispania Martyr, 1986, 397p.; i Joan Comas i Pujol, El Dr. Samsó i el martiri, Mataró, 1986.

   L’any 1983, Joan Pau II, consolidada la Transició i un cert grau de maduresa democràtica a Espanya, va remoure la suspensió de 1964.

   El 13 de març de 1996 es va iniciar el procés instructor diocesà que contindria 29 testimonis. El 22 de març de 1999 es van entregar les actes del procés a la Congregació dels Sants. El primer de febrer de 2002, després de ser declarada valida jurídicament les actes, l’esmentada Congregació va nomenar relator a José Luís Gutiérrez i postulador al P. Ramon Julià, escolapi. La Positio, redactada per Josep Aliveres –que ha efectuat un ingent treball de recopilació documental- i el G. Mariano Santamaria, es va entregar a la Congregació dels Sants el 30 de maig de 2004. El vot dels consultors teològics va ser emès el 4 d’abril de 2009. El 3 de juliol el Sant Pare Benet XVI signava el decret de beatificació.

 

Josep Samsó Elias

Sacerdot exemplar

Apòstol de la infància

Guia de la joventut

Mestre de vocacions

Pare dels pobres

Zelós del decòrum de la Casa de Déu

Va donar la vida per les seves ovelles

_________________________

 

Bibliografia

 

   Aquest estudi sobre la figura del Dr. Josep Samsó i Elias té com a materials base la biografia escrita pel Dr. Fèlix Castellà, Pastor y víctima. Rndo. Dr. D. José Samsó Elias, Pbro. (Mataró, 1940); la de Mn. Salvador Nonell, El Dr. José Samsó Elías, Párroco-Mártir de Sta. Ma. de Mataró (Barcelona) y su tiempo (Barcelona, 1986); i la Positio super martirio. Beatificationis seu declarationis martyrii servi dei Josephi Samsó i Elías, Sacerdotis Diocesani Parochi-Arxhipresbyteri Sanctae Mariae de Mataró in odium fidei, uti fertur, interfecti (Zaragoza, 2004). La Positio conté les memòries redactades per Montserrat Samsó i Elias (pp. 164-197) i Joaquim Ximenes i Castellà (pp. 197-201). A més, s’han consultat les següents obres: 

Comas i Pujol, Joan, El Dr. Samsó i el martiri, Mataró, 1986.

Congregatio de Causis Sanctorum, Relatio et vota congressus peculiares super martirio. Beatificationis seu declarationis martyrii servi dei Josephi Samsó i Elías, Sacerdotis Diocesani Parochi-Arxhipresbyteri Sanctae Mariae de Mataró in odium fidei, uti fertur, interfecti (+1936), Tipografia Nova Res, Roma, 2009.

Ferrer i Clariana, Lluís, Santa Maria de Mataró. La parròquia. El temple. I i II, Publicacions de l’Obra de Sant Francesc i del Museu Arxiu Històric Arxiprestal, núm IV i V, Mataró 1968, i 1971.

Nonell i Bru, Salvador, El Pastor Immolat. Mn. Lluís Miquel Ticó, Barcelona, 1971.

-, Màrtirs de Mataró, 1936-1939, Mataró, 2002.

Revista Parroquia, Santa Maria de Mataró, extraordinari octubre, 1944. 

Ribas i Bertran, Marià -, “La Basílica de Santa Maria”, Pensament Marià de la Costa de Llevant (extraordinari), 13 de maig de 1928.

Salicrú i Puig, Manuel, “Josep Samsó i Elias, rector de Santa Maria de Mataró (1887-1936)”, Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 26, Mataró, juliol, 1986, pp. 2-3. 

-, “Cròniques dels fets de juliol de 1936, a Mataró”, Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 26, Mataró, 1986, pp. 5-21.

-, Crònica del temps de Guerra a Mataró 1936-1939, Editat pel Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, Mataró, 1989.

Termes i Ferré, Enric, Recull dels escrits redactats pel Dr. Josep Samsó, Mataró, Inèdit, Exemplar dipositat al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró.

 

 

fama3

Processó de trasllat de les restes del Dr. Samsó a Santa Maria. Esplanada de les caputxines. 22 d’octubre de 1944.
Procedència: Fons d’imatges. M.A.S.M.M.mnes de l’escola dels Germans Maristes de Rubí. Josep Samsó a l’extrem dret de la segona filera

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

on3

 

Parroquia de Santa Maria - C/ Sant Francesc D'assís, 23- Mataró 08301 (Barcelona) - 937901528 - amicsdelbeatjosepsamso@gmail.com