Biografia Lloc de culte Beatificació La Festivitat Contacte  
BIOGRAFIA
 

 

Personalitat i vida sacerdotal

Sumari

Personalitat i hàbits - Caràcter sacerdotal - Home d’oració - La Comunió freqüent - El confessor i director d’ànimes - El foment de les vocacions religioses - Predicador. Exercicis espirituals - Exercicis espirituals - Missions Populars - La lluita contra la blasfèmia - Amb els altres preveres - Arxiprest de Mataró. Viatges. Noves noces d’argent sacerdotals - El Dr. Samsó i la política - Un catequista enmig d’una època de política convulsa (1919-1931) - La política religiosa anticlerical (1931-1934) i la mobilització pacífica dels catòlics - El 6 d’octubre - Dels Fets d’octubre a la victòria del Front Popular

 

Personalitat i hàbits

   El Dr. Samsó era un home alt i de presència agradable. Molt auster, senzill i frugal en el menjar, el vestir i el viure. Sempre portava el cabell curt i anava ben afaitat i net. No va fer signes d’ostentació ni en el seu vestir. Tampoc n’hi havia allí on va residir. Uns mínims però sempre coberts amb dignitat i pulcritud. Amant de la sotana, sempre es posava el manteu per sortir al carrer.

El Dr. Josep Samsó i Elias.

Procedència: Fons d’imatges. M.A.S.M.M.

 


   Alguna vegada la seva germana li havia dit de decorar una mica el despatx de rector. Ell li contestava, a la caseta de Natzaret encara tenien menys, qui no li agradi, que no vingui. No volia el matalàs de llana sinó de palla de blat de moro, que eren els de la gent senzilla.
  Home recte, seriós i gens xerraire ni tafaner, el posat del Dr. Samsó infonia respecte. Tot i això els que el van conèixer amb més profunditat expliquen que també feia bromes innocents.
   Josep Samsó tenia una mirada afable. En el seu rostre aflorava un somriure d’home pacífic i íntegre que denotava l’alegria espiritual que es vivia en el seu interior. El seu tracte era extremadament cordial, delicat i amable, tarannà enemic de subterfugis ni equívocs. Tu seràs l’home de la línia recta, li van dir un cop al Seminari.
   El fet de ser un home extremadament organitzat, puntual, metòdic i meticulós, l’ajudava a treure molts fruits de la seva impressionat capacitat de treball. D’aquí també la seva fama d’home molt recte i gens descuidat, d’estar sempre al peu del canó. Amb uns grans dots organitzatius, donava sovint els ordres i encàrrecs per mitjà de notes manuscrites.  
   Molt zelós en les seves actuacions, però sense caure en el fanatisme, amant de les coses ben fetes i de l’observança de l’ordre, tenia una tarannà gairebé germànic, enemic de tota improvisació sobretot en els actes litúrgics. Un caràcter emprenedor molt en la línia de la seva espiritualitat jesuítica.     
   Per acabar de perfilar la seva personalitat cal fer referència al seu elevat sentit del deure, enorme força de voluntat i claredat en l’obrar, característiques que el van convertir en una persona molt perseverant en tot el que feia. El seu lema podria haver estar el proverbi català de la feina la fan els cansats.
   De més gran, amb més càrrega d’anys sobre les espatlles, aquesta línia recta de geometria matemàtica va admetre algunes ondulacions com descriuria el Dr. Fèlix Castellà. En les seves paraules, l’esperit de Sant Francesc de Sales se li anava infiltrant.
   Quan va començar a celebrar Missa a les sis del matí a la capella dels Dolors, es llevava cada dia a les 5. Una estona abans de Missa, feia una mica d’oració o confessava si hi havia algun feligrès que li ho demanava.
   Durant la Missa que un altre prevere celebrava a les 7 als Dolors, el Dr. Samsó dirigia una meditació que llegia als feligresos. Després se seia al confessionari fins a l’hora d’esmorzar. Després de prendre algun aliment anava al seu despatx on escrivia, estudiava, preparava els sermons, rebia les visites particulars dels feligresos... fins a les 12. 
   A 2/4 de 2 menjava. A les 2/4 de 3 anava a descansar durant una hora. Després tenia cura de les seves coses. Entre les 4 i 2/4 de 5 de la tarda, sortia de Santa Maria. Depenen del dia, visitava malalts i famílies necessitades que coneixia; anava a explicar catecisme a algunes de les escoles del terme parroquial; visitava les comunitats de religioses de la parròquia i si era el cas confessava a les alumnes. Un cop havia acabat, tornava a la rectoria, berenava, i visitava una estona el Santíssim a la Capella del Sagrament. Els dissabtes i vigílies de festa, de les cinc de la tarda fins vora les nou, confessava a la capella del Sagrament.
   El Dr. Samsó dedicava els vespres segons l’ocasió a reunir-se amb les associacions parroquials, a atendre assumptes particulars dels seus feligresos, a assistir als assajos de cant religiós o a trobar-se a la rectoria amb els promesos que havien de casar-se a la parròquia, una tasca aquesta que mai va delegar a ningú.
   A 2/4 de 9 del vespre, sopava i feia sobretaula. La seva germana recordava el seu caràcter alegre i expansiu a l’hora dels àpats. Després resava el Rosari en família. Després tornava al seu despatx una estona. Vora les 11 se n’anava a dormir.
   Cada dimarts a la tarda anava a Barcelona a confessar-se a l’Església de Sant Felip Neri on tenia el seu director espiritual.

 

Caràcter sacerdotal 

   Pel que va a la vida sacerdotal, el Dr. Josep Samsó va ser un fill espiritual, des de la distància física, de Sant Pius X, i un gran devot de Sant Joan B. Maria Vianney.
   Mn. Joaquim Cañís, el seu catequista a Rubí, tenia el Dr. Samsó com a Gaudium meum et corona mea. D’ell deia que havia nascut amb el bonet al cap, el que fou en la seva infància ho fou en la seva adolescència i en la seva edat plena de la vida. El futur canonge Lluís Urpí, que l’havia tractat d’adolescent, s’hi referia com un sacerdot cent per cent ... totes les 24 hores del dia i cada dia de l’any, de tots els anys. El seu deixeble, Salvador Misser, en ressaltava sobretot la bellesa, l’estabilitat emocional i el perfum evangèlic que naixien de la seva castedat sacerdotal.    
   Ja alguns rectors del bisbat de l’època el tenien com un model. Sabem de l’estima i confiança dels bisbes Laguarda, Reig i Irurita cap el rector de Mataró. Una vegada, davant d’una nau central de Santa Maria plena de gom a gom i amb l’afectat davant, el mateix bisbe de Barcelona, Dr. Irurita va dir del Dr. Samsó que era, es el faro que mas alumbra de mi diócesis.

 

Home d’oració 

   Molt contemplatiu i reflexiu i un tant autodidacta, el Dr. Samsó tenia una espiritualitat molt marcada per Sant Ignasi, els seus exercicis i els jesuïtes. El Dr. Samsó era un home que impressionava en l’oració davant del Santíssim. Les seves breus visites a la Capella del Santíssim eren constants. La seva devoció al Sagrat Cor era també manifesta.

 

La Comunió freqüent

De manera paral•lela al moviment litúrgic i per apropar als laics la vida sacramental de l’església, el papa Pius X va promoure, amb especial interès, la Comunió freqüent, fins i tot quotidiana, i que aquesta es preparés adequadament ja que era molt comú que entre els fidels només es combregués per Pasqua. Una altra vegada apareix el Dr. Samsó deixeble espiritual de Pius X i seguidor del meu magisteri, en aquest cas del decret Sacra Tridentina Synodus (1905). Per aquest motiu va insistir molt, allí on va estar, de celebrar les anomenades Misses de (amb) Comunió (dels fidels), fos a nivell general o de confraries i associacions parroquials. A Mataró cada mes n’hi havia almenys una per tothom.

 

El confessor i director d’ànimes

   El Dr. Samsó va fer construir nou confessionaris, que va repartir per tota la basílica, per facilitar els feligresos el Sagrament de la Confessió. El seu era a la capella del Sagrament. A Mediona feia venir sovint algún confessor de fora per manera que els feligresos tinguessin llibertat triar confessor ja que no tenia vicari.  
   El qui fou vicari d’Argentona i rector de Sant Joan de Conilles i Santa Maria de Mataró va ser un extraordinari i prudent director espiritual. Era dotat d’un especial discerniment per aconsellar sobre l’estat de vida dels seus dirigits. A aquest ministeri va dedicar una quantitat ingent d’hores, fos al seu confessionari, al despatx parroquial o on l’ocasió ho demanés.  
   Com a confessor i director espiritual, acompanyava amb zel, fermesa i prudència cap el camí de perfecció les ànimes que s’hi confiaven. Era molt notable la seva sagacitat per reconèixer els temperaments i per encarar-los a la vida sobrenatural.

Segons testimonis dels seus dirigits, el Dr. Samsó era, tant al confessionari com en els seus consells, un home d’una extremada prudència i delicadesa, gens inquisitorial ni rigorista, comprensiu i just en els seus comentaris i decisions. En matèria sexual la prudència, la delicadesa i el realisme arribaven a l’extrem. Els seus consells sempre tendien a buscar solucions sense baixar el llistó amb una contraproduent condescendència.

Els seus consells seguien sempre un lema, Déu sobre tot. També repetia sovint el poema Nada te turbe, nada te espante de Santa Teresa de Jesús. Recomanava sovint la lectura de La vida devota de Sant Francesc de Sales i l’oració i la meditació abans de prendre una decisió important.

 

El foment de les vocacions religioses 

   Si a aquest do per l’acompanyament i direcció espiritual hi afegim la gran quantitats de nens i joves, de tots dos sexes, que s’hi confessaven podrem entendre la impressionant llista de vocacions a l’estat religiós que es van despertar a Argentona i Mataró al seu costat.  
   L’immensa majoria de les vocacions religioses despertades pel Dr. Samsó eren antics alumnes dels seus catecismes dominicals que després van ser catequistes dels mateixos. Catequistes, que en el cas dels nois i de Mataró, gairebé tots per no dir tots, formaven part de la Congregació Mariana.

   perso2

El Dr. Josep Samsó i Elias.

Procedència: Fons d’imatges. M.A.S.M.M.

 


Predicador. Exercicis espirituals

   El Dr. Samsó va predicar molt. Home metòdic i cautelós no improvisava. Les seves predicacions, homilies, plàtiques i conferències eren fruit de la lectura i reflexió prèvia. Per aquest motiu llegia i consultava assíduament la seva extensa i molt completa biblioteca personal situada al despatx de la rectoria.
  

Exercicis espirituals

   El Dr. Samsó, sacerdot tornejat pels exercicis espirituals de Sant Ignasi, donava molta importància als dies de retir. Ell mateix reconeixia que als que havia assistit en la seva època de seminarista li havia fet molt de bé. Ja hem vist com durant la seva etapa de vicari d’Argentona va promocionar aquesta pràctica religiosa. El mateix feria a Mataró.
   Cada més el Dr. Samsó reserva un dia per a un retir espiritual pels homes i joves i un altre per les dones i noies. Retirs que dirigia ell mateix.
   Durant la Quaresma, organitzava vàries tandes d’exercicis oberts a tothom que normalment eren dirigits per un pare jesuïta tot i que en algunes ocasions ho va fer-ho també ell mateix. De durada setmana i per facilitar l’assistència, les tandes tenien tres torns, un al matí, un al migdia i un altre al vespre. Totes les tandes acabaven amb confessions i Missa de Comunió.
   El Dr. Samsó va predicar també molts retirs per religioses. D’altra banda considerava aquestes pràctiques molt necessàries pels casats i pels membres de les associacions parroquials pel fet que les obligacions familiars i laborals dels homes adults sovint tenien el perill d’afogar el conreu de la vida interior.
   De resultes de la Santa Missió de 1927, es va fundar a Mataró una secció local de l’Obra d’Exercicis Parroquials, origen de la Lliga de la Perseverança de Mataró, que en mantenia el caliu tot organitzant cada mes una tanda d’exercicis espirituals oberts a tothom (homes), habitualment a l’Hotel Soler d’Argentona.
   Finalment fer referència que durant el rectorat del Dr. Samsó a Mataró van continuar organitzant-se les conferències d’advent al Círcol Catòlic i les de quaresmals al Foment.

 

Missions Populars

   El Dr. Reig, bisbe de Barcelona, va demanar al Dr. Samsó de ser un dels predicadors de la Santa Missió per a la ciutat de Barcelona que va organitzar el 1914. Seria el més jove. Li va tocar predicar a Sant Pere de les Puel·les on havia estat de catequista.  
   Els anys 1918 o 1919, el Dr. Samsó va organitzar una Missió popular a Sant Joan de Mediona que va encarregar als pares paüls, un dells el P. Guillem Fiol, C.M..
   El 1927 va organitzar, conjuntament amb el rector Pere Cañas de Sant Josep, una Santa Missió. Les predicacions tindrien lloc del 23 de novembre al 8 de desembre lloc a Santa Maria, Sant Josep i Santa Anna, l’església dels escolapis; i anirien a càrrec dels jesuïtes. La Santa Missió va donar enormes fruits espirituals i materials, com un nou impuls als cant litúrgic popular, la creació de la Gràfica Fideso com hem vist de la lliga local de la Perseverança. La Santa Missió va acabar amb una processó eucarística el dia de la Puríssima.

 

perso2

El Dr. Samsó predicant a l’esplanada de baix del cementiri de Mataró. Via Crucis de Divendres Sant.
Procedència: Fons d’imatges. M.A.S.M.M.

 

La lluita contra la blasfèmia   

   El Dr. Samsó es va sumar en la lluita contra una de les plagues típiques de Catalunya, la blasfèmia. L’any 1925, per exemple va organitzar un tríduum contra la blasfèmia, conjuntament amb la parròquia de Sant Josep, que va  concentrar vora mil nens i nenes. L’any 1931 a Santa Maria hi havia constituïda la Lliga del Bon Mot.

 

Amb els altres preveres 

    El Dr. Samsó es va compenetrar molt bé amb el rector Cañas i l’ecònom Ticó de Sant Josep, l’altra parròquia de Mataró, segregada de la de Santa Maria el 1868. En el moment d’arribar a Mataró, era rector de Sant Josep Mn. Pere Cañas i Mainé (1905-1929). Malgrat el problema del Círcol Catòlic d’Obrers, tots dos van col·laborar estretament i sense insanes rivalitats ni personalismes. Totes dues parròquies organitzaven de manera conjunta tandes i exercicis espirituals, ja el 1922; les conferències d’Advent i Quaresma al Círcol i al Foment respectivament; o la Santa Missió de 1927.
  
   El vicari Joan Cortinas (1908-1991) sempre li agrairia haver-lo orientat en la vida sacerdotal i també el grau de llibertat que li va deixar quan el va fer responsable del Patronat Escolar Obrer (La Coma). Mn. Cortinas seria rector de la barriada suburbial del Bon Pastor de Barcelona (1940-1982) i responsable de la construcció de l’actual església (1944), d’una dispensari, escola i centre social.  Quan el rector de Santa Maria va assabentar-se, a la presó, de la notícia de l’assassinat del seu amic i antic vicari Josep Martí, ecònom de la Santíssima Trinitat de Vilafranca del Penedès, va exclamar, És un sant més que tenim al cel i que pregarà per nosaltres

 

perso3

El Dr. Samsó amb l’ecònom de la parròquia de Sant Josep, Lluís Miquel Ticó.

 

Arxiprest de Mataró. Viatges. Noves noces d’argent sacerdotals

El Dr. Samsó ja ecònom i després com a rector era l’arxiprest de Mataró.

perso6

El Dr. Samsó amb sotana blanca en motiu del seu viatge a Terra Santa. 1933.
Procedència: Fons d’imatges. M.A.S.M.M.

 


   El 1932 va assistir al XXXI Congrés Eucarístic Internacional que es va celebrar a Dublín. El mes de setembre de 1933, Any Sant de la Redempció, va començar un viatge de peregrinació a Terra Santa i Itàlia.

perso5

El Dr. Samsó amb el vicari de Santa Maria, Mn. Ramon Mariné
Procedència: Fons d’imatges. M.A.S.M.M.

 

   El 19 de març de 1935, diada de Sant Josep, el Dr. Samsó va celebrar solemnement a Santa Maria les seves noces d’argent sacerdotals, el 25è aniversari de la seva primera Missa.

 

perso7

Dr. Samsó a Roma de tornada del viatge a Terra Santa. 1933.

Procedència: Fons d’imatges. M.A.S.M.M.

 


   El Dr. Samsó anava revestit de la casulla –amb el Bon Pastor, les Santes i l’escut de Mataró bordats- que li van regalar les associacions parroquials i va fer servir un calze, palmatòria i missal que li van regalar un grup d’amics i fidels.  

 

perso4

El Dr. Samsó a les exèquies del rector de Cabrils. 1933.

Procedència: Fons d’imatges. M.A.S.M.M.

 

El Dr. Samsó i la política

 

perso7

Casulla que li fou regalada al Dr. Samsó amb motiu de les seves noces d’or sacerdotals. Al centre el Bon Pastor envoltat de les Santes Juliana i Semproniana. Sota seu, l’escut de la ciutat de Mataró, un campanaret basilical i els emblemes de Sant Josep. Basílica de Santa Maria de Mataró.

Procedència: R.R

 

Un catequista enmig d’una època de política convulsa (1919-1931)

   Els primers anys com ecònom van ser els del pistolerisme entre el sindicalisme anarquista i el del Lliure.
   El 28 de març de 1921, dilluns de Pasqua, els del sindicat lliure van disparar entre trenta i quaranta trets a Ca l’Aragonès, un bar de la Riera situat als baixos de l’antic casal dels Baró. El 31 de març, El Pensament Marià, arran d’aquest fets, va publicar la nota conjunta Al nostre poble cristià, redactada pels dos rectors de la ciutat, Samsó i Cañas. Era una crida a la reconciliació i al perdó, a no venjar-se, a afogar el mal amb l’exuberància del bé.
   El Dr. Samsó era catalanista en el sentit més patriòtic i menys político-partidista del terme. Més fidel a la inculturació que a l’exacerbació.


   El Dr. Samsó no va participar mai en cap acte polític, tampoc es va significar ni definir explícitament per cap partit. O almenys no va exterioritzar les seves idees en aquest àmbit. Tenia ben clar que la seva feligresia participava de diferents sensibilitats polítiques.
  

La política religiosa anticlerical (1931-1934) i la mobilització pacífica dels catòlics

   El 14 d’abril de 1931 a tota Espanya i a Mataró es proclamava la II República. El consell dels dos rectors de Mataró als catòlics de la ciutat, recollida en les editorials dels dies posteriors a El Pensament Marià, va ser la de respecte i acatament  de la II República, en la línia que marcaria com a primat el cardenal Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona.

   Malgrat l’acatament de la massa catòlica de la Ciutat de la II República, es van començar a succeir els actes anticlericals i les mesures per expulsar de l’esfera pública el catolicisme (prohibició de processons pel carrer, pressió per treure les capelletes del carrer, retirada de subvencions a centres sanitaris catòlics, fi de la classe de religió a les escoles públiques...).

   Per poder iniciar el nou curs escolar i evitar la clausura davant la nova llei de congregacions religioses, totes les escoles catòliques es van haver de convertir en mútues d’ensenyança dependents d’associacions civils de pares d’alumnes. La mobilització i complicitat dels pares catòlics a Mataró per salvar les escoles va ser exemplar. La titularitat d’aquestes escoles va canviar però no els edificis ni el personal docent, que van ser arrendats i contractats per les mútues

 

perso8

Exemplar de El Pensament Marià del 17 d’abril de 1931.

Procedència: M.A.S.M.M.

 

   Malgrat tos els atacs anticlericals, durant tota la II República, El Pensament Marià, no contindrà ni un mot animant a la sedició o a la lluita violenta contra el nou règim constitucional.

 

El 6 d’octubre

   El 6 d’octubre de 1936 l’alcalde Cruixent va proclamar l’Estat Català des de l’Ajuntament on es va col·locar l’estelada. Vora les 10, es va presentar a la rectoria un grup d’uns vuit o deu homes amb pistoles a les mans. L’escamot era format bàsicament per gent anarquista del Forn del Vidre, entre un fill de Joan Peiró. Després de escorcollar al Dr. Samsó, finalment van entrar dins de l’església. Van obligar a fer el mateix al vicari Mn. Agustí Orengo ja que vivia a la vicaria.  

   Dins l’església hi havia en aquells moments l’organista Mn. Ferran Gorchs, l’escolà major Cabot i el campaner Sr. Josep Pinart. Com que duien pistoles, als anarquistes van obligar-los a deixar el que estaven fent i venir cap a ells.  

Els malfactors van obligar als capellans de Santa Maria a aturar-se enmig de l’església i als senyors Pinart i Cabot a apilonar cadires davant de l’altar major amenaçant-los amb les pistoles. Després van obligar el rector a tirar uns cocktails molotov sobre les cadires apilonades però aquest s’hi va negar.

   Davant de la negativa del Dr. Samsó d’encendre el foc, els assaltant van tirar ells mateixos, sobre les piles de cadires, diversos tubos de líquidos infamables que havien preparat i portat segurament des del Forn del Vidre. Com que no deurien estar ben fets, els cocktails molotov no van fer l’efecte esperat i es van apagar menys els de l’altar de les Ànimes on el foc va agafar amb força. Com que tot era de fusta, aviat va quedar convertit en una gran foguera. Un gran núvol de fum va omplir tota l’església. En aquells moments de confusió, el fill del campaner i la mare del Dr. Samsó es van poder escapar i van donar la veu d’alarma al veïnat. Quan se’n van donar compte de l’absència, els pistolers es van espantar.

 

perso9

L’altar de les Ànimes de Santa Maria de Mataró, destruït arran de l’incendi del 6 d’octubre de 1934

 

   Com que el fum molestava tant, els assaltant van obligar a obrir el Portal  del Fossar Xic per escapar-se.

   Un cop obert de bat a bat, una fumera impressionant, com s’hi fos d’una bomba, va sortir pel Portal Xic. La injecció d’oxigen que va entrar de fora va revifar el foc. Els veïns, amb cubells de zenc, fent cadena i treien l’aigua del safareig de l’hort del campaner, van començar a apagar el foc evitant que passés a d’altres altars.

   Tot el retaule i altar de les Ànimes es va consumir. A l’altar major el foc no va agafar fort i es va poder apagar sense problemes ni danys materials. Molta gent va ajudar. Els cubell van sortir per dotzenes, alguns llençats fins i tot per les finestres i balcons de les cases veïnes cap a carrer per anar més de presa. Al cap de mitja hora tot estava apagat. Aleshores el Dr. Samsó va pujar a la trona i va agrair a tothom la seva ajuda.

Passades algunes setmanes, els presents a l’interior de Santa Maria aquell matí del 6 d’octubre de 1934 van ser cridats per les autoritats militars. Havien de declarar en el consell de Guerra contra els pistolers incendiaris ja que havien estat detinguts. El campaner Josep Pinart va preguntar al Dr. Samsó que havia de dir. Aquest li va respondre que li donava llibertat per dir el que volgués però que ell no acusaria ni identificaria a ningú. I així fou. Tots van procurar dissimular fent veure que no coneixien els pistolers i traient importància als fets.

 

Dels Fets d’octubre a la victòria del Front Popular

   El que havia passat a Santa Maria durant els Fets d’octubre va impressionar moltíssim el Dr. Samsó.   

   Malgrat la calma garantida per l’exèrcit, el govern de la C.E.DA. a Madrid i la destitució (9-IX) pel comandant militar dels regidors de l’Ajuntament compromesos amb els Fets d’octubre, el Dr. Samsó va manifestar diverses vegades que vindrien temps de violència sagnant. El seu pressentiment seria clarivident.

 

Benedicció dels cotxes el dia de Sant Cristòfor de 1935 davant de l’altar del sant instal·lat a la capella de Sant Sebastià de la Riera

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   

 

on3

 

Parroquia de Santa Maria - C/ Sant Francesc D'assís, 23- Mataró 08301 (Barcelona) - 937901528 - amicsdelbeatjosepsamso@gmail.com