Biografia Lloc de culte Beatificació La Festivitat Contacte  
BIOGRAFIA
 

 

Infantesa i joventut

Infantesa de Josep Samsó

   Josep Samsó i Elias va néixer a Castellbisbal el 17 de gener de 1887. Era fill de Jaume Samsó i Olivella, fadristern del mas Samsó d’Olesa de Bonesvalls, i de Josefa Elias i Puig, natural de Castellbisbal. Va ser batejat el dia 22 de gener a l’església parroquial. Al cap d’un any va néixer el seu únic germà, una nena a la qual se li posar el nom de Montserrat.


   El 12 de novembre de 1894, després de dos anys de malaltia, va morir el seu pare, Jaume Samsó i Olivella qui regentava una farmàcia a Castellbisbal.
   Josefa Elias, mancada de recursos per la mort del seu marit, es va traslladar a Rubí, cridada per la seva germana Joaquima, casada i sense fills, qui vivia en una posició molt més

acomodada. Josefa Elias va llogar una casa a Rubí, a l’entrada del poble venint del Papiol, a prop de la seva germana i protectora.

Josefa Elias va matricular el seu fill a l’escola dels Germans Maristes i la filla a la de les monges Teresianes de Rubí. Els dos germans assistirien els diumenges al catecisme parroquial.  

infatesa1

Retaule major de l’església parroquial de Sant Vicenç de Castellbisbal.


   Els Germans maristes aviat van adonar-se de la pietat del nen i amb només deu anys van convidar-lo a entrar a l’Institut. Segons testimoni de Montserrat Samsó i Elias, el seu germà havia deixat dit de ser capellà des de que va començar a tenir us de raó, de manera que la vocació pel sacerdoci va poder més. Tal com diria Joaquim Cañís, el Dr. Samsó va néixer amb el bonet al cap.   

 

infan2

Alumnes de l’escola dels Germans Maristes de Rubí. Josep Samsó a l’extrem dret de la segona filera

 

El jove Samsó era molt aplicat en els seus estudis, especialment de les Matemàtiques. Però el que més li agradava era fer d’escolanet. Observant aquest tarannà i la proximitat amb les qüestions espirituals, la mare del futur Dr. Samsó va anar a veure el vicari de Rubí, Mn. Jaume Fenollà. Aquest darrer, perque el noi no hagués de fer traslladar-se a Barcelona, va començar a doanr-li les primeres classes de llatí. A final de curs, se’l va endur a examinar amb èxit a Barcelona.

 


   Quan el vicari Mn. Fenollà va ser destinat a una altra parròquia, Mn. Joaquim Cañís i Olivé va prendre el relleu com a professor de Llatí i Humanitats. El nou vicari es convertiria en el seu catequista, conseller i veritable mestre espiritual. A ell, va confiar el jove Samsó el desig de ser rector de parròquia. I de les seves mans va rebre la Primera Comunió el dia de Sant Josep de 1898 amb onze anys.  
   Durant el tercer i últim dels cursos preparatoris a la carrera eclesiàstica que Josep Samsó va poder fer a Rubí, va arribar a aquesta població del Vallès un nou ecònom, Mn. Lluís Xiró i Roig.

 

infan3

 

Església parroquial de Sant Pere de Rubí (finals del segle XIX).

 

Seminarista

   Mn. Lluís Xiró, observant el comportament del jove, el va protegir. A final del tercer curs, se’l va endur a examinar a Barcelona. Advertit pel catedràtic de les dots que mostrava el noi cap el sacerdoci, Mn. Xiró va començar a fer passos pel trasllat dels Samsó a Barcelona. La família de l’ecònom de Rubí buscaria un pis de lloguer pels Samsó a prop de casa seva, a Sarrià, on vivien. El noi podria així estudiar al Seminari els propers cursos en règim d’extern i alhora ser cuidat per la mare ja que tenia problema de salut, unes freqüents hemorràgies nasals que el deixaven pàl·lid com la cera. La pensada de Mn. Xiró, que era fill de Sarrià, va convèncer Josefa Elias.
   El setembre de 1900 els tres Samsó, mare i dos fills, es traslladaven a viure a un tercer pis del carrer Clos de Sant Francesc de la vila de Sarrià. El jove Josep Samsó, que aleshores tenia tretze anys, havia de baixar cada dia a peu, amb espardenyes i un mocadors de fer farcells per dur els llibres, fins a centre de Barcelona, al Seminari del carrer Diputació.
   Estant a Sarrià, el noi va començar a tenir mal al pit i es va posar malalt. Espantada, la mare va cridat un metge recomanat per Mn. Xiró. Després d’una exploració profunda, el facultatiu va receptar una medecina tot avisant que si no feia efecte al noi no li quedarien gaires dies de vida. Espantada, la mare va visitar i prostrar davant de la imatge de la Mare de Déu del Sagrat Cor a la seva església  santuari de Barcelona demanant la salut pel seu fill. Com a prometença va prometre  subscriure’s a la revista Anales del santuari.
   Al cap d’un mes de prendre la medecina, acompanyada de molt d’aliment i de descans, el noi va tornar al metge. Era del tot sa. Segons Montserrat Samsó el seu germà, durant tota la seva carrera parroquial, no es tornaria a trobar mai més greument malalt.

 

infan4

Seminari Conciliar de Barcelona (començaments del segle XX).

Procedència: Biblioteca del Seminari Conciliar de Barcelona

 


   Les estretors econòmiques a casa dels Samsó van obligar el jove a donar classes particulars per tal de col·laborar amb les despeses que provocaven els seus estudis al Seminari.  
   Encara que només era obligatori pels seminaristes d’estar intern al Seminari els dos darrers anys abans de l’ordenació, el jove Samsó va demanar d’estar-n’hi cinc. Tant la mare com els superiors s’hi van avenir. Com que no es podia pagar la residència i donada la vàlua i responsabilitat que manifestava el noi, el jove va ser nomenat ayo o prefecte d’estudis de la secció Sant Josep Oriol, la dels interns més petits –els oriols-. Aquest era una via o recurs per tal de poder d’acollir els seminaristes joves que prometien però que no tenien diners per pagar-se el Seminari.

 

Per primer cop catequista

   Cada diumenge els seminaristes eren enviats pels seus superiors a ensenyar doctrina als catecismes parroquials disseminats pels barris de Barcelona. Per tal d’engrescar l’assistència i l’estudi, era habitual organitzar concursos a finals de curs amb premis. El Josep Samsó no va ser una excepció i li va tocar anar a la parròquia de Sant Pere de les Puel·les.
   En una ocasió, el jove seminarista i catequista Samsó havia promès als seus alumnes que, a finals de curs, els feria un regal a cadascú. S’apropava el dia i encara no havia pogut arreplegar els diners per a comprar els obsequis.

 

infan5

Sant Pere de les Puel·les, ciutat de Barcelona (abans de 1909).

 

Profundament neguitejat va anar a demanar-ho a Nostre Senyor al Sagrari. L’endemà els superiors del Seminari va cridar el jove i li van fer entrega d’una quantitat de diners. Un benefactor els havia lliurat a la casa per destinar-los a  seminaristes pobres. La quantitat coincidia providencialment amb les que necessitava pels regals.  

 

Els estudis superiors

   Josep Samsó va ser sempre un molt bon estudiant. Els diplomes d’Honor eren la tònica en el seu expedient acadèmic. En una ocasió els seus superiors de Seminari van nomenar-lo suplent d’un catedràtic que s’havia posat malalt. D’aquesta manera que van poder continuar les classes. Tindria com a alumnes els seus condeixeble, és a dir els seus companys de curs.
   El trienni de Teologia, que conferien després d’examinar-se a Tarragona, el grau de batxiller en Teologia, Josep Samsó el va estudiar al Seminari de 1905 1908. Aquest darrer any, a Barcelona, ja va poder rebre la tonsura, durant les témpores de la Santíssima Trinitat. El més d’octubre del mateix any era ordenat de menors i de sots-diaca, a títol de servei de l’Església –la carrera parroquial-, a Vic pel bisbe Torras i Bages. 
   El quart any de Teologia (curs 1908-1909) el va estudiar a Tarragona per tal de poder llicenciar-se. Un benefactor va pagar-li les despeses de manutenció. El 26 de juny de 1909 Samsó obtenia la llicenciatura en Sagrada Teologia, títol que en l’àmbit eclesiàstic conferia el tracte de doctor.

 

1909-1910

   Retornat a Barcelona acabats els estudis i encara no ordenat de prevere, el nostre home va ser enviat pels seus superiors de Semianri al Palau Episcopal. El nou bisbe de Barcelona, Joan Josep Laguarda i Fenollera (1909-1913), que acabava d’arribar de Jaén, havia demanar un seminarista adult, apte i de confiança per fer-li de secretari personal.
   Tot i la satisfacció i el reconeixement que això significava, el director espiritual del Dr. Samsó, el pare Genís, de l’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona, va aconsellar-li que demanés que l’exoneressin d’aquest càrrec ja que aquesta no era la seva vocació, donades les gràcies que Nostre Senyor li havien conferit. Tot i el bé que podia fer a Palau, al costat del bisbe, major era els que podria fer seguint la carrera parroquial. Dit i fet. Seguint el que li havia auconsellat el seu director espiritual, en qui confiava totalment, va explicar al bisbe Laguarda la seva situació. Aquest va comprendre els que se li demanava i va assentir tot i que li va demanar espera fins que trobés un substitut. I així van quedar les coses durant uns pocs mesos. Aquell mateix any de 1909, durant les témpores de Sant Tomàs, el Dr. Samsó va ser ordenat de diaca de mans del seu bisbe.
   Durant les témpores de Quaresma de l’any següent, amb una dispensa d’onze mesos per part del bisbe, ja que encara no havia fet els 23 anys, el Dr. Josep Samsó era ordenat de prevere de mans del mateix Laguarda. Era el 12 d’abril de 1910. Set dies després, coincidint amb la festivitat de la seva onomàstica –Sant Josep-, celebrava la primera Missa a la humil capella del Centre Obrer del carrer Calàbria de Barcelona pertanyent a la Societat Catequística de la Sagrada Família, entitat molt estimada per altra banda pel nou bisbe. Van ser els padrins els oncles materns de Rubí que tant havien fet per la seva família.
   L’elecció d’aquest indret per un dia tan assenyalat i el fet de demanar al bisbe de poder deixar la Cúria per tal de seguir la carrera parroquial prefiguraven el que seria la seva gran vocació, l’apostolat amb els infants per mitjà de la catequesis. Home molt auster, només va acceptar el regal del calze de la primera Missa per part del Mn. Xiró i alguns àmits, corporals, purificadors i altres peces de l’aixovar litúrgic bordats per una monja parenta seva.

 

 

 

 

 

 

 

 

on3

 

Parroquia de Santa Maria - C/ Sant Francesc D'assís, 23- Mataró 08301 (Barcelona) - 937901528 - amicsdelbeatjosepsamso@gmail.com