Biografia Lloc de culte Beatificació La Festivitat Contacte  
BIOGRAFIA
 

 

Ecònom i Rector de Santa Maria de Mataró

Sumari

La primera actuació, l’ordre en les Misses - La dignificació del temple de Santa Maria i el títol de Basílica - La vida de pietat del Dr. Samsó a la Santa Maria del seu temps - Els portants del Sant Crist i el Dr. Samsó. - La fundació dels Armats de Mataró (1924) - Gran devot de les Santes Juliana i Semproniana. - La fundació del cor de la Missa de les Santes. - La fundació de l’Associació de Pessebristes - El moviment litúrgic - El coneixement i la participació activa dels fidels en la vida litúrgica. - El moviment de reforma de la música sacra - El cant litúrgic popular. - La massa coral de la Missa de les Santes - L ’orgue Estadella - El gregorià - El Catequista - Importància que donava al catecisme i als nens - Pedagogia - Un referents pels catecismes - Organització - La formació dels catequistes - La Guia de Catequistes i la Lliçoneta pràctica - La presència a les escoles nacionals i els Cursets de catecisme - Les primeres comunions - Altres catecismes de la ciutat - L’esbarjo als Lluïsos i al Foment

 

L’estiu de 1919, el Dr. Samsó va rebre un avís del bisbat demanant-li que es presentés al Palau Episcopal de Barcelona. El bisbe Reig va proposar-li d’anar a Santa Maria de Mataró que era vacant per mort el 9 d’agost del rector titular Dr. Josep Roig i Casanellas (1905-1919). El bisbe tampoc el podia nomenar rector de Santa Maria de Mataró perquè no s’havien convocat les oposicions oportunes. Hi aniria com a ecònom. El Dr. Reig va apostar per una de les grans parròquies del bisbat per un Dr. Samsó que tenia només 32 anys. A més, com a responsable de Santa Maria seria l’Arxiprest de Mataró, és a dir tot el baix Maresme, de Montgat fins a Caldes d’Estrac, 30 parròquies amb una trentena de preveres de carrera parroquial i una quarantena de beneficiats.

 

maria1

Visió de Mataró des del saltant de Can Boada (inicis segle XX).
Procedència: Fons d’imatges. M.A.S.M.M.

 


El salt era tan gran respecte Mediona que ni la seva mare s’ho va acabar de creure.
El dissabte 30 d’agost de 1919, a les 11 del matí, va arribar el Dr. Samsó amb la seva mare i germana a la rectoria de Santa Maria de Mataró. La primera visita va ser al Sagrari per oferir-se a Nostre Senyor en la nova etapa que ara iniciava. Va passar la resta del dia informant-se del funcionament de la parròquia. L’endemà, després de celebrada la Missa, va traslladar-se a Girona per saludar i rebre consell del bisbe Francesc de Paula Mas que era natural de Mataró. 

 

maria2

El Dr. Francesc Mas, bisbe de Girona, de visita al Santuari dels Collell (c.1915).
Procedència: Fons d’imatges. M.A.S.M.M.

 

El Dr. Mas era tota una institució a Mataró. Havia estat l’ànima del Círcol Catòlic d’Obrers de la ciutat i qui havia pacificat gairebé del tot les lluites político-partidistes entre els catòlics de la població. Durant el rectorat del Dr. Josep Roig (1905-1919) es van reactivar les antigues divisions entre els catòlics locals. Aquestes discòrdies es va materialitzar en la fi de la col·laboració entre el Patronat del Foment Mataroní-Congregació Mariana amb el Círcol Catòlic, entitat que es va quedar sense aquell planter de joves. Els dirigents del Círcol van abandonar la parròquia de Santa Maria desmoralitzats i es van refugiar a la de Sant Josep. Per mitjà d’un acord el 1916 amb el rector d’aquesta darrera parròquia, Pere Cañas, el Círcol es va convertir en centre pel jovent de Sant Josep. Per aquest motiu, el Dr. Samsó no va voler intervenir en aquest entat de coses i deixar l’altre parròquia sense centre parroquial. Aquest estat de coses va afectar molt negativament a l’Acció Catòlica a la ciutat, amb un desgast d’autoritat enorme, i va hipotecar-ne el seu desenvolupament integral. Tot i que el Círcol es trobava, com hem dit dins de la seva demarcació, el Dr. Samsó va respectar l’estat de la qüestió i va deixar actuar lliurement al nou consiliari de facto des de 1918 de l’entitat, el Dr. Josep Plandolit qui era beneficiat de la parròquia de Sant Josep. Aquest entente cordiale només es veuria afectat els anys trenta per la polèmica de les noies al teatre Sala Cabañas, la secció teatral del Círco

 

Façana de l’església parroquial de Santa Maria de Mataró.
Procedència: Fons d’imatges. M.A.S.M.M.

 


L’any 1936 tots dos preveres, Samsó i Plandolit, coincidirien a la presó de Mataró. Allí conviurien vuit dies, es confessarien mútuament i sagramental i es reconciliarien. Un cop acabada la Guerra, el supervivent Dr. Plandolit no va voler  tornar a Mataró. Destinat a la Creu Alta de Sabadell, diria del Dr. Samsó que va morir com un sant, tal com havia viscut. És un màrtir i està al cel. Ditxosa la ciutat de Mataró que a més de la intercessió de les Santes, té la del Dr. Samsó.  
L’arribada el 1919 d’un rector tan jove va causar molts comentaris. Uns, coneixedors de la seva tasca a Argentona i tristos per l’estat esmorteït en que es trobava Santa Maria, van rebre’l amb alegria i esperança. D’altres van criticar-ne la seva joventut i inexperiència i van entorpir-ne l’entrada.
Santa Maria era una realitat polièdrica. L’acumulació d’associacions parroquials a vegades controlades per velles famílies patrícies i per una tribu de Leví donaven a la parròquia una imatge de regne de taifes on cadascú feina una mica el que volia. El Dr. Samsó no era un revolucionari ni molt menys un sociòleg com es deia aleshores dels catòlics més formats en doctrina social de l’Església. Tenia tenia bona relació amb els benefactors de la parròquia. Sovint hi havia de recórrer per obtenir recursos pels pobres que trucaven a la rectoria o per les obres a l’església. Tot i aquest fet sempre va ser molt zelós de la seva independència com a rector. Era un sacerdot gens propens a alternar amb les reunions de l’alta societat local.
El Dr. Samsó va acabar amb els exclusivismes sobre qui podia ser pendonista o aguantar el tàlem en certes processons. Treballadors pelats sense càrrecs van poder fer-ho per primera vegada en la història de la parròquia. La seva lluita contra el boato en les primeres Comunions, on quedaven visualment ben marcades les classes socials, és prou simptomàtica, com les oposicions que va rebre per aquest motiu. L’interclassisme social que es vivia al seu catecisme dominical era total.
   Pel que fa a l’anarquia clerical, aquesta s’observava en el poc respecte dels torns i horaris de Misses. L’aspecte físic descuidat de l’interior de l’església de Santa Maria no feia sinó manifestar exteriorment l’estat de la parròquia. No era fàcil per un jove de rector de 32 anys la papereta que li tocava resoldre. 
 
El dilluns 1 de setembre de 1919 el Dr. Samsó prenia possessió canònica de la parròquia com a ecònom de Santa Maria després de l’ofici conventual. Com a màxim responsable de Santa Maria seria també l’arxiprest de Mataró.
El clergat de l’església parroquial que el Dr. Samsó va haver de governar era molt nombrós. L’any 1921 era format pel rector, qui vivia a la rectoria nova, els dos vicaris que vivien a la rectoria vella; el vicari resident a l’Hospital; vint residents perpetus i tres beneficiats. Tots ells es repartien amb més o menys zel diferents tasques parroquials (consiliaris d’associacions catòliques, capellans de monestirs, Hospital de Sant Jaume, presó i capellans de col·legis catòlics...). L’ofici d’organista era ocupat des de 1883 per un seglar, Lluís Viada i Castellà.
   Deu anys més tard, el 1931, la parròquia tenia 11.323 habitants.

 

maria4

Membres del Círcol Catòlic d’Obrers al pati de la seva entitat. Al centre el Dr. Josep Plandolit (de la filera dels asseguts en una cadira, el tercer començant per l’esquerra).

 

La primera actuació, l’ordre en les Misses

La primera actuació del Dr. Samsó a Santa Maria va ser l’ordenació i compliment del torn de Misses –cada mitja hora una durant tot el matí- i que amb tota puntualitat es donés la Comunió als fidels cada quart d’hora, des de 2/4 de 6 fins a les 10 del matí, els dies laborables; i fins a les 11, els festius. Per a tal efecte va dissenyar un plafó-organigrama al passadís de rere el retaule major amb uns forats per les hores i unes fitxes mòbils amb els noms dels altars.
Els diumenges i festes hi havia Missa resada cada mitja hora de 2/4 de 6 fins a les 10 del matí, totes a l’altar major. Seguia l’Ofici conventual o Missa major cantada també anomenada parroquial, on predicava un dels vicaris tornant-se. Les dues darreres Misses eren a 2/4 d’12 –aquesta resada i a l’altar de les Ànimes- i a les 12. La Congregació Mariana tenien una Missa a part, cada diumenge a la capella dels Dolors, a 2/4 de 9. Un cop acabada el Dr. Samsó predicava una plàtica per a ells.  A 2/4 de 10 hi havia la Missa dels nens de catecisme. El Dr. Samsó també hi assistia, fent-los-hi resar alguna oració o explicant-los-hi algun punt de la Missa. A 2/4 de 12 feia una explicació de l’Evangeli adreçada a tothom i a les 12, durant la Missa, un punt de doctrina.
Abans del Concili Vaticà II no hi havia Misses vespertines. La funció parroquial (novenes, trisagis, rosari...) de la tarda començava a ¼ de 8. El Dr. Samsó sempre hi assistia i si no hi havia cap predicador ex-professo, predicava sovint ell mateix.
El Dr. Samsó era molt estimat dels esconets de la parròquia, també de l’escolà major, en Josep Cabot, qui tenia algun grau de minusvàlidesa psíquica i vivia als baixos de la rectoria.
Per tal de fer de campaner i de tenir cura de la neteja general de l’església, el Dr. Samsó va cridar a Santa Maria la família del Sr. Josep Pinart d’Argentona, coneguda de la seva època de vicari, i la va instal·lar en una caseta a l’hort del campaner, darrere l’absis. Allí podria conreuar aquella peça de terra separada, per un reixa baixa que va fer posar el Dr. Samsó, de l’hort del rector. Pel que fa a la neteja de les capelles, les zeladores de cada associació parroquial en tenien cura. 
El nou rector va insistir molt en mantenir el silenci dins l’església de Santa Maria. Després de demanar-ho per activa i per passiva ho aconseguiria. 
El Dr. Samsó obria la porta a les 5 del matí i la tancava a les 9 del vespre, fent sonar les claus per avisar. Sempre al peu del canó.

 

maria5

El Dr. Samsó amb el clergat parroquial durant la processó de Diumenge de Rams. Plaça de Santa Maria.

Procedència: Fons d’imatges. M.A.S.M.M.

 

La dignificació del temple de Santa Maria i el títol de Basílica

La primera vegada que el Dr. Samsó va entrar a Santa Maria el va sorprendre veure que no hi havia ni cadires ni bancs per seure. Els campaners guardaven les cadires de voga a l’anomenat quarto de les cadires, l’espai que avui ocupa el baptisteri nou. Quan una persona en necessitava una l’havia de llogar, ja que era el mitjà de subsistència dels campaners. Després de les funcions i oficis religiosos els campaners d’aleshores les recollien totes i les guardaven a l’esmentat quarto
El Dr. Samsó va ordenar de fer bancs amb reclinatoris per a la capella del Santíssim i per a la dels Dolors i posar les cadires de balca per fileres a la nau central fixant-les per mitjà d’un llistó travesser clavat al respatller. D’aquesta manera els fidels les trobarien sempre posades i l’espai quedaria ordenat. Es va posar fi a l’estirar cadires anar a munt i avall.
Tots els bancs o escons particulars o familiars es van suprimir. Només van subsistir els de les juntes de les associacions religioses.
L’any 1923 va haver-hi oposicions a rector. El Dr. Samsó, que governava la parròquia com ecònom des de 1919, s’hi va presentar i va obtenir la plaça en propietat amb nomenament del Dr. Guillamet, bisbe de Barcelona. L’11 de gener de 1924 va poder prendre possessió com a rector. En el recordatori va fer estampar les paraules de Sant Pau als Corintis (Cap 9, v. 22), m’he fet tot per tots, per guanyar-vos a tots en Crist que volia que fos el lema de la seva estada a la parròquia. Un reflexe del lema Instaurar tot en Crist, perquè Crist sigui tot i en tots de Sant Pius X.
Amb la plaça amb propietat, el nou rector va poder escometre la restauració de tot l’interior del temple parroquial. Malgrat que va tenir alguns contradictors, el dia de les Santes de 1924 va presentar i iniciar la campanya pública de recaptació de fons tot fent publicar un targetons animant-hi. Els  esforços i crides a la col·laboració es van veure recompensats per una inesperada resposta. El març de 1925 començaven les obres amb la col·locació a l’interior de la nau central d’unes immenses bastides de fusta de més de vint metres d’alçada que van permetre a paletes i decoradors arribar a les parts altes de les partes i la volta.

 

maria6

Interior de l’església de Santa Maria l’any 1927 després de les obres de restauració.

Procedència: Fons d’imatges. M.A.S.M.M.


Les obres de redecoració de tot l’interior serien efectuades per la casa de pintors decoradors Vilaró i Valls de Barcelona. Amb pintura a la cola de tons verdosos i grisosos es va pintar la nau central i les laterals homogeneïtzant tot l’interior. A la volta de la nau central es van pintar una sèries de medallons, un a cada tram, amb sant al·lusius (Santa Cecília, al costat de l’orgue; Sant Lluís Gonçaga, patró de la Congregació Mariana; Sant Francesc d’Assís, del qual aquell 1926 es celebrava el VII centenari de la seva mort; Sant Joan B. Vianney, canonitzat el 1925 i proclamat patró dels rectors; Sant Pau; Sant Cugat; les Santes acompanyades de Santa Agnès, Àgata, Llúcia i Eulàlia... Al fris que dona la volta a tota la nau central es va escriure, amb caràcters daurats de més de mig metre l’antífona de laudes de l’ofici diví de la festivitat de les Santes.  

Sobres unes peanyes adossades a les bases de les pilastres de la nau central es van col·locar les imatges escultòriques dels dotze apòstols que havien estat tretes durant les obres de 1904.
L’església tenia alguns racons amb molt poca llum. El Dr. Samsó va fer posar instal·lació elèctrica a Santa Maria i uns aplics de ferro que aguantaven unes bombetes a les parets d’aquests espais més ombrívols de manera que tot l’interior quedés ben il·luminat. Es van col·locar dotze enormes salamons amb llum elèctrica davant del retaule major fent semicercle. En conjunt es van posar vora 300 punts de llum en tota l’església. 
Es va netejar tot el retaule major i dignificar moltes de les capelles i retaules laterals (Soletat, Sant Joaquim i Santa Anna...). Es van suprimir les teles pintades que tapaven els tubs de l’orgue vell, obrir els finestrals tapiats dels llanternons de les tres cúpules de Santa Maria, pintar el baptisteri, arreglar l’altar major...
Les obres de dignificació de l’interior de la nau central eren acabades per les festes del 27 de juliol de 1926. Per tal de celebrar-ho, es va convidar el bisbe Dr. Josep Miralles i Sbert de Barcelona a les festes de les Santes d’aquell any. Aquesta visita va donar un fruit insospitat. El Dr. Miralles, veient l’esplendor i dignitat del culte i la bellesa del treball realitzat, va proposar al Dr. Samsó que demanés a Roma l’elevació de Santa Maria a la dignitat de basílica menor. Es va redactar un informe justificatiu que es va enviar a Barcelona i que d’allí es va remetre a la Santa Seu.
En ple moviment de reforma de la música litúrgica i per a culminar les obres de restauració es va encarregar a la casa d’orgueneria Gaietà Estadella la construcció d’un orgue monumental per acompanyar els cants. L’any 1922 ja s’havia demanat un primer pressupost. Per tal d’acomodar-lo, es va ampliar el cor de sobre el portal major i es va construir l’actual balcó amb balustrada. L’estil i tons de l’antic retaule major van inspirar la part moble de l’instrument, l’exterior i visible, el qual va adoptar una factura neobarroca amb profusió del daurat i el verd fosc. Uns tons que no desdeien amb els utilitzats en els murs i les voltes. El resultat de totes aquestes precaucions va ser una decoració homogènia per a tot l’interior de l’església.
L’any següent, 1927, es va ampliar l’orgue amb un cinquè cos, central, que va tapar la llum de la rosassa. Sense tanta profusió lumínica, l’interior de Santa Maria va proveir-se d’un ambient que acompanyava més a la pregària. El 24 de juliol es feia el concert que inaugurava la vida del nou instrument. Va assistir-hi convidat, el mestre Lluís Millet i Pagès.     
El 3 d’abril de 1928 Pius XI, amb un breu apostòlic, elevava l’església de Santa Maria a basílica menor, dedicada a Nostre Senyora de la Presentació.

 

La vida de pietat del Dr. Samsó a la Santa Maria del seu temps

El Dr. Samsó va posar ordre a les celebracions de l’any litúrgic a Santa Maria de Mataró caracteritzades a vegades per alguns excessos. Home de restauració i no de destrucció, el seu programa era la dignificació dels oficis religiosos.
L’Advent era preparat a Santa Maria amb unes conferències conjuntes de les dues parròquies que es donaven al Círcol Catòlic.
Després de les festa de Nadal venia la de la Sagrada Família. Era la festa patronat del Círcol Catòlic d’Obrers, l’única on la seva junta es feia present com a tal a Santa Maria després de la desvinculació de 1908 amb la parròquia.    
Per tal de difondre’n la devoció, existia a Mataró durant el seu rectorat  l'Associació de la Visita Domiciliària de la Sagrada Família, fundada el 1911. Interparroquial, organitzava, en torns mensuals i per grups normalment de dotze llars, les estades de les capelletes portàtils de la Sagrada Família per les cases i la festa anual de finals d’any.
El Dr. Samsó posarà sovint la família de Natzaret com a referent de la família cristiana, assetjada i atacada amb una intensitat mai vista fins aleshores pels mals morals i materials de l’època. Aquest corrent espiritual, aprofondint-se, anirà cap al reconeixement del valor de la fe de la infància, caracteritzada sovint per una innocència que calia mantenir o restablir dins de la vida interior. El Dr. Samsó, una altra vegada pels mateixos camins espirituals que Pius X, era ben partícip de la infància espiritual entesa com un fer-se del tot nen davant de Déu, amb una relació plena de senzillesa i humilitat, de confiança, abandonament filial i absència de complicacions i replecs en la vida espiritual.
Durant el rectorat, existia a Santa Maria l’Associació de la Santa Infància, per a l’apostolat dels nens i nenes pels propis nens i nenes, fundada el 1843 a Nancy i elevada el 1922 per Pius XI a Obra Pontifícia. L’Associació celebrava la novena de les Jornades per Nadal i era l’encarregada de fer un gran pessebre dins de Santa Maria, que en època del Dr. Samsó es situava a l’altar del Roser. També recaptava fons per a les obres missionals pontifícies.
Pel conreu de la fe entre els més petits, el Dr. Samsó fundarà els anys trenta la Congregació de Sant Estanislau de Koska pels nens de post-comunió però encara no adolescents.
L’any litúrgic continuava a Santa Maria amb la celebració, el 2 de febrer, de la titular de Santa Maria, la Mare de Déu de la Presentació, la Candelera.
La preparació, ordre, la netedat i la dignitat que van impregnar la vida litúrgica de Santa Maria durant el rectorat del Dr. Samsó, van arribar també a la manera en que es vivia la Quaresma i Setmana Santa a la parròquia.
A les conferències quaresmals que tenien lloc al Foment, el Dr. Samsó va afegir l’organització, també conjuntament amb la parròquia de Sant Josep, de tandes d’exercicis espirituals. Va potenciar igualment la tradicional funció vespertina dels quatre dilluns de Quaresma, amb el cant del Miserere, composat per Mn. Manuel Blanch, que es celebrava a la capella de Sant Jaume de l’Hospital. El cant es va veure reforçat amb la incorporació d’una massa coral.

 

Els portants del Sant Crist i el Dr. Samsó. La fundació dels Armats de Mataró (1924)

El Dr. Samsó va donar molta importància al Via Crucis per l’interior de Santa Maria els vespres de tots els diumenges de Quaresma. En aquests Via Crucis, com en el del Divendres Sant, i en les processons de Setmana Santa, la imatge del Sant Crist gros –de mida natural- era portat a pes pel Cos de Portants de la Confraria del Sant Crist de la Puríssima Sang de Santa Maria, associació que va rebre un especial interès i protecció per part del Dr. Samsó pel que significava. Fins i tot crearia els anys trenta un cos de portants infantil.
 

 

portants1

El Dr. Josep Samsó amb els portants del Sant Crist de la parròquia de Santa Maria. Al seu costat Mn. Josep Pou i Parera.

Procedència: Fons d’imatges. M.A.S.M.M.

 

 

La imatge del Sant Crist, el de la Puríssima Sang, presidia a Santa Maria un gran retaule que ocupava l’espai de l’actual Portal Nou. Col·locat a una certa alçada del terra, en feia impossible fer-li un petó als peus. Per afavorir la devoció al Sant Crist, i ja que les capelles de l’entrada eren ocupades pels antics retaules gremials, el Dr. Samsó va col·locar c.1926 una imatge de Jesús Crucificat al cantó esquerra del creuer petit, sota l’orgue antic, a mà dreta i a peu pla. Era la imatge coneguda com el Sant Crist dels Gavatxos que provenia d’un antic pas processional de Setmana Santa, el misteri de l’Alçament de la Creu.

 

portant2

El Dr. Josep Samsó amb els portants del Sant Crist de la parròquia de Sant Josep.

Procedència: Fons d’imatges. M.A.S.M.M.

 


Un cop nomenat rector, el Dr. Samsó va posar ordre en algunes pràctiques devocionals tradicionals de Santa Maria, especialment les que tenien lloc des del diumenge de Rams fins al Divendres Sant.
En primer lloc va eliminar la mena de caòtic bosc de palmes i branques que  amuntegades es posaven entre el presbiteri i la nau central de Santa Maria durant el Diumenge de Rams.


Va dignificar igualment les processons de Setmana Santa, la de Dijous i de Divendres Sant. La gent llogada que feia d’armat a les processons, sovint, actuaven amb poc capteniment per un acte de semblants característiques.  L’any 1924, per substituir-los, el Dr. Samsó i Mn. Josep Maria Andreu van instituir-los per un cos d’armats voluntaris creat dins dels joves de la Congregació Mariana de la parròquia. És l’origen dels actuals Armats de Mataró.

 

portan3

Els Armats a l’escenari del teatre del Foment. Setmana Santa, 1928.

Procedència: Donatiu Jacint Castellà. Fons d’imatges. M.A.S.M.M.


El rector màrtir va donar molta importància al tradicional Via Crucis de primera hora del Divendres Sant que des del segle XVII es practicava caminant des de Santa Maria fins al cementiri, l’antic convent dels franciscans caputxins. El Dr. Samsó preparava amb molta cura la plàtica, amb la qual s’acabava el Via Crucis, dirigida als feligresos que es trobaven tots finalment congregats a l’esplanada de baix del cementiri.


El Dr. Samsó era molt constant en les seves visites curtes però molt freqüents al Santíssim Sagrament, sobre tot quan havia de fer alguna cosa important.  Abans de començar el catecisme dominical amb els seus catequistes sempre hi havia la visita a la capella del Sagrament. A Sant Joan de Mediona va promoure les exposicions del Santíssim. A Santa Maria de Mataró, va respectar escrupolosament el culte tradicional a l’Eucaristia.      
El Dr. Samsó era molt influït per l’espiritualitat jesuítica tan marcada per l’Adoració a  l’Eucaristia i la devoció al Sagrat Cor i a la Immaculada. D’altra banda la vida de pietat que va trobar a Santa Maria caminava també en bona part pels mateixos camins espirituals. A Sant Joan de Mediona havia promogut la devoció al Sagrat Cor, la pràctica del seu mes i la dels nou primers divendres de mes.

 

maria6

La processó del Combregar General al pati de l’Hospital de Sant Jaume

i Santa Magdalena. Diumenge de Pasqüetes de 1931. El Dr. Samsó porta el copó.

Procedència: Fons d’imatges. M.A.S.M.M.

 


Un altre dels trets de l’espiritualitat cristològica i sacerdotal del Dr. Samsó va ser la seva devoció al Bon Pastor. Una devoció i una representació iconogràfica de Jesús extreta de la recerca i influència del paleocristianisme sobre l’espiritualitat de les primeres dècades del segle. Per aquest motiu sobre la seva tomba a Santa Maria es va voler posar una imatge del Bon Pastor. A la placa commemorativa de la seva mort a la façana de la basílica s’hi va reproduir la frase evangèlica, el Bon Pastor dona la vida per les seves ovelles.   

maria7

La processó del Combregar General a la Riera. El Dr. Samsó porta el copó. Procedència: Fons d’imatges. M.A.S.M.M.

 


Durant el rectorat del Dr. Samsó el Sant Pare Pius XI va instituir el 1925 la festivitat de Crist Rei, el vertader Rei de l'Home enfront dels messianismes totalitaris que havien aparegut (comunisme) i estavenapareixent (feixisme) al món tal com va comentar i alertar en diverses ocasions El Pensament Marià
La pietat mariana era present d’una manera molt significativa a Santa Maria. Des de finals del segle XVI es resava cada dia el rosari de manera comunitària dirigit per un capellà responsable. A Sant Joan de Mediona havia fet molta insistència en el seu res a la parròquia.
Quan va arribar a Mataró va trobar que tots els vespres dels dissabtes la Congregació Mariana de Santa Maria resava la Felicitació Sabatina acabada amb el cant de la Salve. I la va continuar promovent. La presència de tants nois joves impressionava, tal com recorden els que ho van viure.
A Sant Joan de Mediona havia promogut divulgat el mes de maig, mes de Maria. A Mataró va fer el mateix. Eren els dies de les celebracions de l’Arxiconfraria de les Filles de Maria (noies solteres) i de l’Arxiconfraria de la Corte de Maria (1848) on ingressaven les primeres quan casaven. El Dr. Samsó va dedicar-se molt a les dues perque eren per a les noies i dones el que significava les Congregacions Marianes pels nois. De fet la futura Acció Catòlica femenina de la parròquia s’hi basarà.
A finals de juliol es celebrava la festa de la Mare de Déu del Perpetu Socors amb una novena. Això fou així d’ençà de la fundació, el 1926, a Santa Maria i de Sant Josep de Mataró de l’Arxiconfraria de la Mare de Déu del Perpetu Socors, una a cada parròquia. L’arxiconfraria, a la parròquia de Santa Maria, es va constituir el 25 de juliol de 1926. El dia abans el Dr. Samsó va beneir l’altar, el qual es va situar a l’atri de la capella dels Dolors.
   A l’Ofici solemne de l’Immaculada, del dia 8 de desembre, que era Missa de Comunió general, assistien l’Arxiconfraria de les Filles de Maria (noies solteres), constituïda a mitjans segle XIX a la parròquia; i els membres de la  Congregació Mariana (nois), que tenien la Immaculada com a copatrona. S’unien a aquest ofici solemne, els col·legis femenins de la parròquia, el del Cor de Maria i el de les Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors (La Coma). Acabada la Missa s’esperava amb expectació el moment de la renovació de les juntes pel nou curs de les Filles de Maria i de la Congregació. Les primeres a la seva capella, la de la Immaculada. La segona a la de la  Mare de Déu de l’Amor Formós, on havien estat fundada el 1903. A la tarda, els marianos celebraven una vetlla literària i musical al Foment.

 

Gran devot de les Santes Juliana i Semproniana. La fundació del cor de la Missa de les Santes. 

La festa de les Santes, el 27 de juliol, patrones de Mataró, eren ja molt viscudes abans del rectorat del Dr. Samsó. Durant l’Ofici de festa major s’interpretava la cèlebre Missa del Glòria de Mn. Blanch.
   Com feia ja el Baró de Maldà a finals del segle XVIII, molts forasters de la comarca i Barcelona continuaven venint expressament a Mataró per assistir a l’Ofici de les Santes. Aquest començava amb l'espectacular i esperada encesa de Santa Maria, uns tres mil ciris, ja al segle, repartits per tot el retaule major i el presbiteri). L’encesa fou suprimida pel Dr. Samsó el 1926, amb l’argument del repintat i la seguretat, i substituïda per dotze enormes salamons de llum elèctrica. 
   El Dr. Samsó va revitalitzar, ja que es trobava en una llastimosa decadència, l’Associació de Devots de les Santes fundada el 1909 per col·laborar financerament a les despeses del culte i de l’Ofici de les Santes. Ell mateix i la seva mare i germana s’hi va agregar i va fer emmarcar i col·locar els títols d’inscripció a la sala d’espera de la rectoria.
   Com a testimoni d’estimació a les Santes, va fer estampar les imatges de les patrones de la Ciutat als diplomes d’honor –dibuix d’en Rafael Estrany- que es donaven als alumnes del catecisme. També va fer representar en els medallons de la volta en el tram del presbiteri, en el repintat total de l’església el 1926, les imatges de les Santes, de Sant Cugat i de quatre verges i màrtirs (Santes Agnès, Àgata, Llúcia i Eulàlia); i escriure en el fris de dona la volta a tota la nau, amb caràcters gegants i daurats, l’antífona de laudes de l’ofici diví dedicades a les Santes.

 

maria8

Interior de Santa Maria de Mataró. L’enlutado del Novenari d’Ànimes. 

Procedència: Fons d’imatges. M.A.S.M.M.

 


   El fet de permetre que els fidels prenguessin part activa en l’ofici de vespres de la festa de les Santes cantant els salms litúrgics i que per a poder seguir-los fes imprimir un opuscle específic, denota la participació del Dr. Samsó en l’anomenat moviment litúrgic. Amb la mateixa intenció, va ser el responsable últim de la creació i incorporació a la Missa de Glòria de Mn. Blanch d’una gran massa coral, formada per joves i homes voluntaris provinents de l’Acadèmia Musical Mariana, l’Schola Cantorum de gregorià de Mn. Gorchs i del cor dels oblats benedictins de la Ciutat. Fins aleshores el cant era responsabilitat de la Capella de Música, reforçada aquell dia per solistes de fora.

maria8

Cor de la Missa de les Santes. 1949.

Procedència: Fons d’imatges. M.A.S.M.

 

La fundació de l’Associació de Pessebristes

El Venerable Ordre Tercer de Sant Francesc (la V.O.T.), somort des de 1835, va ser restaurat el 1888 pel Dr. Bonaventura Castellà, prevere resident de Santa Maria de Mataró. Durant els anys vint, i centrat al monestir de les caputxines, la V.O.T. va viure un nou refloriment. Per aquest motiu el Dr. Samsó va voler que un dels medallons pintats el 1926 a la volta de la nau principal de Santa Maria estigués dedicat a Sant Francesc. La V.O.T. també organitzava actes a la Capella dels Dolors, la qual tenia i té atorgat el privilegi de la Porciúncula. I al Foment, on el 1926 va tenir lloc per primer cop el ja tradicional Concurs de Pessebres, certamen que van acabar amb la constitució el 1935 de l’Associació de Pessebristes.

 

maria9

Distintiu de l’Associació de Pessebristes de Mataró. 1935.

 

El moviment litúrgic

El coneixement i la participació activa dels fidels en la vida litúrgica

El Dr. Samsó era un home partícip del moviment litúrgic que amb força va esclatar durant la segona dècada del segle XX arreu del món catòlic. El moviment es proposava redescobrir i donar a conèixer als fidels el significat profund de la vida litúrgica, sobretot en la sagramental, de l’Església. Fer-la més viscuda per tal que els fidels, que fins aleshores es pot dir que gairebé només “miraven”, es sumessin al culte d’adoració i de lloança a Déu. Calia que no només participessin activament només en les funcions d’Església vespertines. Calia que se’ls expliqués la litúrgia i  prenguessin part activa en les pregàries, cants i en les cerimònies en les parts que això fos possible.
   A Catalunya el moviment litúrgic fou molt ben rebut dins la frescor regeneradora de la Renaixença que impregnava tots els àmbits del país. En un dels seus focus, la comunitat monàstica de Montserrat, el moviment litúrgic tindria un gran puntal. El primer gran pas fou el I Congrés Litúrgic de Montserrat de 1915 on es va insistir en la necessitat de reforçar l'estudi i la formació litúrgica dels preveres i els laics per mitjà de la predicació i de l'edició de llibres, revistes i articles. I així fou. Per posar a l'abast de preveres i fidels publicacions amb aquest objectiu i a preu econòmic es va crear El Foment de Pietat Catalana, la gran editorial catòlica en català. Llibres com la Guia del Cristià de Mn. Eudald Serra i Buixó, el Missal Romà per a ús dels fidels (1926) o  l’Eucologi de Montserrat (1928), o foren popularíssim a tota Catalunya. Algunes d’aquestes obres es podrien canviar per assistència en les festes de final de curs del catecisme de Santa Maria del Dr. Samsó fet que els feia divulgar entre el jovent. Aquestes obres també es podien comprar a Mataró per exemple a Grafica Fides, llibreria especialitzada en llibre religiós impulsada per Ramon Salas i Oliveras gràcies a la complicitat i assessorament del Dr. Samsó; o a la Impremta Minervadel carrer Barcelona.
   El Dr. Samsó va ser sempre un decidit entusiasta de la participació activa del poble en els acte de culte, en els Sagrament i en l’Ofici diví. Sovint feia municions explicant als fidels el significat del sagrament i cerimònies que tots junts celebraven. Ell mateix animava l’ús dels missals del poble, que facilitaven la comprensió del Misteri de la Missa; promovia el cant litúrgic popular –el cant del poble- per mitjà de corals de fidels; i fomentava que hi haguessin de tant en tant Misses dialogades, on el poble responia les parts que en les resades responien l’escolà i algunes més a l’avís d’un diem tots. Algú llegia l’Epistola i l’Evangeli en català després de fer-ho el sacerdot en llatí.

 

El moviment de reforma de la música sacra

El moviment litúrgic va venir acompanyat del moviment de reforma de la música sacra que va fomentar el cant popular a les celebracions, restaurar el cant gregorià, suprimir la música orquestral dins de la litúrgia –després de tant abusos- i revaloritzar el paper de l’orgue com a únic instrument vàlid per a l’acompanyament. La sanció canònica d’aquesta renovació de la música litúrgica va venir de la mà del Motu Propio, Tra le Sollecitudini, donat a Roma per Pius X el dia de Santa Cecília de 1907.
   Ja a Sant Joan de Mediona, el Dr. Samsó va fomentar la participació dels fidels en els oficis i celebracions religioses per mitjà de cants assejats per petits i grans amb anterioritat.
   A Mataró va fer el mateix. Abans de començar el catecisme dominical, pels infants; o els vespres, abans dels oficis vespertins, pels més grans, hi havia moments pels assajos. Durant els oficis amb cant del poble, els que actuaven de cor es posaven els primers bancs. 

 

El cant litúrgic popular. La massa coral de la Missa de les Santes

Mn. Joan Fargas i Heras (1875-1944), mestre de la Capella de Música de Santa Maria des de 1910, era el director del cor i orquestra de la Missa de Glòria de Mn. Blanch. El salt del petit cor que l’acompanyava a la gran massa coral va concretar-lo ell mateix. Fargas va ser el responsable de la transformació el 1918 de la secció coral de la Congregació Mariana en Acadèmia Musical Mariana, moment en el qual es va afegir el conjunt instrumental a la formació. El concerts de l’Acadèmia a Santa Maria i per tot Catalunya feren època. Fins i tot arribaria a comprar el fons musical de l’Orfeó Mataroní ara al Museu Arxiu de Santa Maria.
   L’Acadèmia Musical Mariana i els seus directors es van convertir en els motors de la difusió del cant popular litúrgic a Santa Maria. Van divulgar-hi les peces religioses dels compositors catalans de l’època, obres ja clàssiques com el Senyor meu Jesucrist o el O Verge i Mare de Déu de Mn. Lluís Romeu i Corominas (1874-1937), el Crec en un  Déu o el Per vostra passió sagrada del mestre Lluís Millet i Pagès (1867-1841). L’Acadèmia Musical Mariana introduiria també a Santa Maria les Misses de la Mare de Déu de Núria i la de la Mare de Déu del Roser de Mn. Romeu i repertori de César Frank, Vicente Goicoechea Errasti o Haendel. L’editorial Foment de Pietat va tenir un paper clau en oferir a preus accessibles cantorals populars i d’altres materials d’impremta musicals.

 

L’orgue Estadella

Per culminar les obres de restauració de 1926, es va encarregar la construcció d’un orgue monumental, que es col·locaria al cor de sobre el portal major, a la casa de l’orguener Gaietà Estadella de Barcelona.
   L’any següent, 1927, es va ampliar amb un cinquè cos, central, que va tapar la llum del rosassa i fer guanyar la monumentalitat actual.
   A part d’aquest orgue, Estadella en va contruir un de més petit que es va col·locar al teatre del Foment per assejar els cants. La caixa i una part dels seus elements van ser aprofitats, els anys setanta, per fer l’actuar orgue petit de Santa Maria. 


El gregorià 

Per tal de fer-se càrrec del nou orgue, va venir a Mataró, Mn. Ferran Gorchs i Rabat qui seria un altre dels estrets col·laboradors del Dr. Samsó a la Congregació Mariana i un excel·lent pedagog entre els nens del significat de la música sacra. Molt actiu com a professor i director d’orquestra, va passar a dirigir l’Acadèmia Musical Mariana i va ser un dels gran difusors del gregorianisme a la parròquia. Deixeble de composició del mestre Enric Gibert i de gregorià del P. Gregori Maria Sunyol, va dirigir l’Schola Gregoriana de Santa Maria (Foment). Gràcies a aquesta i als assajos de gregorià dels dimecres al vespre sota la batuta de Mn. Gorchs, es van difondre les cèlebres Misses de Angelis, Cum Jubilo o Fons Bonitatis en una església, Santa Maria, que va arribar a gaudir d’una litúrgia equiparable a la d’una catedral.

 

El Catequista 

Segons el futur bisbe de Segòvia, Dr. Daniel Llorente, el Dr. Samsó tenia en su parroquia de Santa Maria de Mataró el Catecismo mejor organizado de España.

 

Importància que donava al catecisme i als nens

El catecisme parroquial va ser l’obra apostòlica on més va destacar el Dr. Samsó. Allí va aplicar-hi tot el seu entusiasme. Van ajudar-lo una vocació i dots excepcionals per ensenyar als nois i noies i una facilitat per adaptar el llenguatge a la seva mentalitat sense que això anés en detriment de la unitat, la claredat i l’ordre expositiu.
   El Dr. Samsó considerava el catecisme com el planter privilegiat de la parròquia. Allí es forjaven els futurs feligresos. De fet molts alumnes de tots dos sexes van acabar essent catequistes, la major part dirigits espiritualment pel Dr. Samsó. Un cop casats van continuar tenint-lo per confessor, ingressant en les moltes associacions parroquials de Santa Maria. 
   El Dr. Samsó deia sempre als nens i nenes que si tenien algun problema el vinguessin a veure al despatx parroquial. De fet tenia una dia a la setmana especialment dedicar a atendre’ls.
   Un dels trets del Dr. Samsó era la seva atracció, contemplació i admiració per la bellesa espiritual de les ànimes bones, sobretot quan eren d’infants; per la vida interior dels més joves quan s’hi experimenta aquella ingenuïtat espiritual a que feien referència anteriorment. Una inclinació natural de la seva personalitat espiritual que explica molt de la seva vocació per la Catequesi i per la direcció d’ànimes d’infants i joves. 
   En aquesta qüestió i en d’altres, com el de la vida sacerdotal, el Dr. Josep Samsó torna a estar en plena comunió amb els ensenyaments de Pius X recollits en la seva encíclica Acerbo nimis (1905), sobre l’ensenyament de la doctrina cristiana als nens, i l’exhortació apostòlica Haerent animo (1908), sobre el sacerdoci catòlic. El mateix podem dir pel que fa al Motu propio sobre música sacra de 1907 com ja hem vist. No es pot oblidar, per entendre l’apostolat del rector de Santa Maria, com tampoc en el del mateix Sant Pius X –el Papa del Catecisme pels infants de 1905-, el profundíssim respecte per la vida interior dels nens. El Dr. Samsó, quan havia de prendre una decisió important o un problema greu a resoldre, feia resar els seus nens i nenes de catecisme un Avemaria, perquè deia que, l’oració dels petits és la més eficaç.
   El Dr. Samsó lluitava contra una de les plagues típiques de Catalunya, la blasfèmia. En una campanya contra aquest mal, organitzada conjuntament amb la parròquia de Sant Josep, va concentrar vora mil nens i nenes.

 

Pedagogia

El tracte del Dr. Samsó amb els nens i nenes, combinava una fermesa de conviccions que aquests captaven de ple, un profundíssim amor paternal, una certa severitat quan no s’obrava correctament; una pedagogia gens superficial, i un gran respecte i tacte cap a la consciència infantil en formació. A les tres parròquies on va estar deixava els nens absorts amb les seves explicacions catequètiques, fent exemples, comparacions i semblances per fer més entenedors els temes als infants.  No es coneix cap tracte violent amb els nens i nenes del catecisme. Ben al contrari, l’afabilitat serà recordada per tots ells així com la manera que tenia per corregir algú. Aprofitant un moment en que el nen o nena estigués a part del grup, per no avergonyir-lo en públic, s’adreçava a ell i amb tota delicadesa i correcció s’iniciava la conversa. De manera paral·lela, el Dr. Samsó recordava i recomanava als que havien de ser catequistes que en la formació dels nens es necessita amor, bondat, paciència i constància, i els instava a no ser de gel, de ferro i de vinagre amb ells.
   Per incentivar l’aplicació en l’estudi, el Dr. Samsó organitzava exàmens o certàmens catequístics. Eren una proves orals de presentació voluntària, amb temes escollits a l’atzar, que es feien amb tota seriositat i solemnitat davant d’un petit tribunal que seia en un dels grans bancs de les juntes parroquials que hi havia a la nau central de Santa Maria. Hi havia tres nivells successius, els corresponents als tres graus, adaptats a l’edat dels nens, amb que s’havia dividit l’estudi del catecisme de Pius X. Per poder ser catequista havia d’aprovar-se els tres.
   Per tal d’incentivar la perseverança, el Dr. Samsó feia donar cada diumenge un cartronet imprès a cada infant, les anomenades assistències. Aquestes butlletes es podien bescanviar a final de curs diferents regals (llibres, medalles, màquines d’escriure i de cosir, ràdios, bicicletes, càmeres fotogràfiques, vales per poder anar d’excursió a la muntanya o de visita a algun santuari...). Alguns d’aquests regals, dies abans, eren exposats als aparadors d’algunes botigues de Mataró. Per poder aconseguir-los, el Dr. Samsó buscava espònsors. La mainada estava encantada amb aquests mètodes que recompensaven el seu interès i aplicació.
   El catecisme organitzava també una festa de final de curs, que normalment es celebrava al Foment però també a vegades al pati dels Lluïsos. Era el moment per donar els premis dels concursos i els regals de les assistències.
   D’altra banda, el catecisme organitzava una excursió de final de curs, habitualment a algun santuari marià (El Viver a Argentona, Montserrat...).
  
 

Un referents pels catecismes

La vocació catequística del Dr. Samsó es va despertar quan els seus superiors al Seminari li van confiar una secció d’interns Sant Josep Oriol. Aquells anys  de responsabilitat sobre els seminaristes més joves van coincidir amb l’aparició de l’encíclica Acerbo nimis (1905) de Pius X, un papa que de vicari a Sant Pare havia passat per tot l’escalafó de la carrera parroquial.
   Els diumenges a la tarda, els seminaristes grans es repartien per Barcelona ciutat per col·laborar en els catecismes parroquials. A Josep Samsó li va tocar el de Sant Pere de les Puel·les. Alguna relació deuria establir amb la Societat Catequística de la Sagrada Família de Barcelona que tenia fundats diferents catecismes a la ciutat ja que el Dr. Samsó va voler celebrar la seva primera Missa a la capella de l’oratori festiu que aquesta entitat tenia al carrer Calàbria.
   La vocació i zel pel catecisme va continuar, com hem vist, en les dues primeres destinacions de la seva carrera parroquial, Argentona i Sant Joan de Conilles-Mediona. També a Santa Maria a Mataró, on podria desplegar un catecisme que tindria fama per tot Catalunya i que rebria els elogis de diferents eclesiàstics. No van ser poques les vegades que aquest catecisme va rebre la visita dels seus superiors i d’altres destacats eclesiàstics fos per ser presents en els concursos i exàmens o en les sessions ordinàries dels diumenges a la tarda. Fins i tot els alumnes d’un curs de Seminari venien un dia cada any per veure el seu funcionament. També es rebia la visita de seminaristes catequistes dels  catecismes dels barris de Barcelona que tornaven meravellats de l’organització i dels famosos croquis del Dr. Samsó. El rector de Santa Maria, convertit en un referent per la seva obra a Mataró, rebria moltes consultes i peticions de consells d’altres preveres sobre l’organització i vida dels catecismes parroquials.
   El Dr. Samsó va formar part de la Junta Superior Catequística (c.1920) de la diòcesis de Barcelona per a l’ensenyança del catecisme i va escriure en el que va ser el seu òrgan de 1929 a 1936, Formación Catequística. Revista d’Orientació Doctrinal i Pedagògica (1929-1936) publicació fundada per Mn. Joan Tusquets i Terrats (1901-1998). El primer número ja conté un article del Dr. Samsó; i a Revista Catequística. Publicación Mensual de Pedagogia Catequística (1910-1936), dirigida per Daniel Llorente, mensual capdavanter del  moviment de renovació catequètica a Espanya. El rector de Santa Maria va  participar també en diversos congressos catequètics.
   El 22 d’abril de 1928 va organitzar una Jornada Catequística diocesana a la Basílica de Santa Maria de Mataró, presidida pel bisbe Dr. Miralles, que va aplegar 2.000 nens i nenes arribats de tots els punts del bisbat.
   Com a membre de l’esmentada Junta Superior Catequística de Barcelona, va ser un dels organitzadors d’una Jornada Catequística de Catalunya que va tenir lloc a  Montserrat el 23 de juny de 1933 i on actuar com a representant de tots els rectors del Principat. La celebració, presidida per tots el bisbes de Catalunya, va reunir 30.000 persones, la meitat alumnes de catecismes, arribats en trens especials, 400 autocars...

 

Organització

El matí dels diumenges i dies de festa es celebrava una Missa, a 2/4 de 10 a Santa Maria, específicament adreçada als nens i nenes del catecisme. El Dr. Samsó no la celebrava ell sinó que estava amb la canalla explicant el seu significat i dirigint les pregàries que es feien durant aquesta Missa anomenada d’infants
  El catecisme dominical a Santa Maria començava amb un gran repic de campanes a les 3 de la tarda que hi avisaven. Mitja hora abans, el Dr. Samsó es recollia davant del Sagrari per pregar una estona en companyia dels seus catequistes. Seguidament anava al despatx parroquial i repartia els materials que s’havien d’explicar amb l’ajut d’uns col·laboradors. D’altres preparaven el cadiram ja que les diferents seccions del catecisme estaven repartides per tota la nau i capelles de Santa Maria. Amb puntualitat germànica, a l’hora exacte, 2/4 de 4, obria el portal major i esperava la canalla.
   Una de les imatges més recordada pels aquells nois i noies era la figura alta del Dr. Samsó dret, enmig del portal gran de Santa Maria, amb una campaneta a la ma i el bonet a l’altra, esperant l’arribada dels nens i nenes, que sols o en grupets, uns agafats de la mà d’altres de més grans, venien de totes les bandes de la parròquia. Com un general esperant el seu soldats, com un bona pastor content de retrobar les seves ovelles. 
   El lloc de reunió dels més de tres-cents nens i nenes era la plaça, des d’allí entraven en fileres cap a dins la nau amb els seus estendards cantant l’himne Anem, anem a Doctrina, que el bon Déu crida als infants! Els àngels són a la porta per donar-nos les mans amb acompanyament d’orgue. Amb lletra de Mn. Paradeda i música del mestre de Capella de Santa Maria Mn. Joan Fargas, aquest himne es va popularitzar entre els catecisme de Catalunya.
    Les sessions del catecisme eren esplèndides, per l’ordre i l’organització. Una gernació de nens i nenes omplien la nau de Santa Maria asseguts per seccions, és a dir per cursos segons edats. Cadascuna davant de les capelles que tenien assignades com espai. Fins i tot n’hi havia dues pels nens i nenes amb més problemes per entendre el catescisme.
   Mentrestant tothom s’anava situant es cantava el Sia vostra gran puresa i es resava una Avemaria i un Glòria. El Dr. Samsó, des de la trona, els donava la benvinguda. Després es feien els assajos de diversos cants religiosos populars. Un grupet de nens més preparats els cantaven des del presbiteri de manera que els altres els poguessin seguir i aprendre. Després la multitud es separava. Cada secció, amb el seu catequista, cantantel Nit i dia (cantaria/Que és més dolça que la mel/ La Doctrina, Llei divina,/ Camí recte per anar al cel), feia cap al seu lloc. Allà ja hi havia repartit tot el material necessari. El catequista passava llista, preguntava la lliçó anterior i ensenyava la nova.
   Per fer les explicacions es seguien els famosos croquis o esquemes del Dr. Samsó els quals dividien un tema en set parts: comparació, raó, exemple, litúrgia, Sagraments, Sagrada Escriptura, adagii quadre. Quan s’havia acabat d’explicar les sis primeres, el Dr. Samsó feia sonar la campaneta que portava. Era la senyal d’ensenyar el quadro. Aquestes làmines grans i en color contenien sintèticament el que s’havia ensenyat als nanos (punts dogmàtics, litúrgics, Història Sagrada...). Feia servir les que publicava l’editor Josep Vilamala, amb dibuixos d’en Llimona o d’altres de La Bonne Presse. El Dr. Samsó, que creia que eren més pedagògiques que les projeccions lumíniques, s’inspirava de fet en el  mètode expositiu del catequeta i benedictí alemany Dom Adalbert Haas.
   Al final de la classe es repartien les assistències de cara als repartiments de premis de final de curs. Cada secció tenia un catequista i un auxiliar. El Dr. Samsó mentrestant anava passant per les seccions i preguntava a la canalla el que estaven aprenent establint un petit diàleg amb els nens o nenes.
   Un primer toc de campana senyalava l’hora d’acabar la lliçó. Un segon toc, el d’anar tots cap a la nau central. Aleshores el Dr. Samsó prenia la paraula per fer resar unes oracions, exhortar-los a tots i donar recomanacions i avisos. Un moment que s’hi afegien no pocs pares i familiars dels nens, fins i tot mares amb nadons als braços, que esperaven el final del catecisme. En acabar, tots plegats sortient per ordre en direcció al carrer cantant el Tan bé que estem aquí, (ja ens hem de despedir! Jesus!/Maria! Doneu-nos bona guia/pel camí). El catecisme s’acabava a les cinc de la tarda. 
   Pel catecisme de Santa Maria, va fer publicar un Llibre de cants, on es recullen vint-i-i-quatre cançons (existeixen exemplars editats ja el 1926) i, atribuït a la seva ploma, un Reglament dels alumnes del Catecisme parroquial de Santa Maria de Mataró (Impremta Abadal, 1927).

 

La formació dels catequistes

En el catecisme, el Dr. Samsó tenia la col·laboració d’un bon grup dels preveres de la parròquia i joves catequistes, nois i noies solters reclutats i formats per ell mateix. Un cop casats s’incorporaven a d’altres associacions parroquials.
   El Dr. Samsó els preparava donant-los en cada sessió uns apunts sobre la lliçó del diumenge següent, els famosos croquis. D’aquesta manera se’ls podien preparar a casa durant la setmana. També organitzava reunions formatives a la sala d’actes de la rectoria vella (vicaria) o per parelles de catequistes al despatx parroquial. El lema, del detall depèn l’èxit. També, sigues humil. Qui no servia com a professor –calia aprovar uns exàmens orals-, servia com a auxiliar, per repartir el material o per altres tasques d’organització com la feina de preparar els exàmens i festa de final de curs. Ningú es quedava fora. Els nens tenien nois catequistes. Les nenes, noies.

 

La Guia de Catequistes i la Lliçoneta pràctica

En ocasió de les seves noces d’argent sacerdotals, un grup de catequistes i membres de la Congregació Mariana va demanar al Dr. Samsó que recopilés tots els seus materials catequètics en un llibre. D’aquesta proposta en va acabar sortint La Guia per a Catequistes i directors de catecisme publicada pel Foment de Pietat i Gràfica Fides. Seria reeditada el 1955. El Dr. Samsó va escriure també una Lliçoneta pràctica per a que els infants rebin amb les degudes disposicions el Sagrament de la Penitència, publicada com un encàrrec pel Foment de Pietat de Barcelona, en aquest cas dins la col·lecció Bona Llavor. Se’n van fer cinc edicions.  

 

La presència a les escoles nacionals i els Cursets de catecisme

El Dr. Samsó es va reservar sempre el visitar cada setmana les escoles públiques de la seva demarcació parroquial. Això fou així fins que la legislació de la II República li ho prohibir. Feia el mateix amb els col·legis de religioses de la seva parròquia. Visitava cada setmana, per exemple, el del Cor de Maria.  Durant aquestes visites setmanals, ensenyava doctrina cristiana i entrava en relació amb el professorat convidant-los a animar els alumnes a assistir al catecisme dominical de Santa Maria. El Dr. Samsó convenceria també els escolapis perquè deixessin anar-hi els seus alumnes. Assistia també als exàmens de finals de curs del Cor de Maria i els del Sagrat Cor (La Coma).
   Maria del Pilar Bertomeu i Font, (+Mataró 1929), directora d’una escola nacional de nenes oberta amb les seves germanes, era membre del Patronat del Foment Mataroní i va ser una activa col·laboradora del Dr. Samsó, sacerdot que visitava sovint la seva escola situada a la mateixa Plaça Pi i Margall, ara de Cuba (parròquia de Sant Josep).
   Els primers governs de la II República va prohibir l’ensenyament de  doctrina catòlica als centres públics, les escoles nacionals. Impossibilitat de donar-hi classes de religió i com un mitjà de cobrir aquesta deficiència, el Dr. Samsó va enginyar uns Cursets de catecisme o de doctrina cristiana que van tenir un èxit de convocatòria impressionant.
   A l’enginy i l’entusiasme dels col·laboradors si va afegir al complicitat de l’ecònom de Sant Josep, Lluís Miquel i Ticó, resultant-ne uns cursos que van atreure l’interés i lloa del mateix bisbe Irurita.


 

Les primeres comunions

En la mateixa línia del decret Quam Singuari (1910) de Pius X, sobre l’edat mínima i condicions per a la primera comunió, el Dr. Samsó tenia molta cura de la preparació dels nens i nenes que cada any havien de combregar per primer cop. Al col·legi del Cor de Maria, per exemple, rebia una per una a cada nena que havien de fer la Primera Comunió.
   El rector volia que les Primers Comunions es celebressin amb gran pietat i amb una certa austeritat eliminant els excessos en el vestir i el boato que tan enfarfegava la festa i marcava les diferències socials. No cal dir que no hi havia reunió més interclassista a Mataró que el catecisme dominical de Santa Maria.  

 

Altres catecismes de la ciutat

El catecisme de Santa Maria no era l’únic de la parròquia ni de la Ciutat. El Dr. Samsó va deixar actiu el de l’ermita de Sant Simó per facilitar l’accés a la jovenalla del Ravalet i del veïnat de Baix a Mar, tot i que els seus catequistes eren els mateixos que els de Santa Maria. Cal també citar el molt ben organitzat catecisme de la parròquia de Sant Josep.
   Existia també a Santa Maria un petit centre al carrer dels Àngels, de l’anomenada Catequística de la Sagrada Família, on durant tota la tarda del diumenge es feia catecisme i es donaven classes d’instrucció elemental. També hi havia un petit secretariat per ajudar en casos de necessitat i moments per activitats recreatives. Portat per l’Associació de les Filles de Maria i per noies formades en el catecisme de Santa Maria, hi assistien famílies senceres, avis inclosos, en un ambient molt familiar.
  
 

L’esbarjo als Lluïsos  i al Foment

El catecisme de Santa Maria disposava d’un espai d’esbarjo, vital en una obra de caràcter infantil i juvenil, el pati dels Lluïsos. Des de 1904 era situat al costat de llevant del monestir de les caputxines, Aquest proximitat va facilitar el capellà del monestir, Mn. Josep Maria Pou, molt identificat amb el Dr. Samsó i la Congregació Mariana, acabés convertint-se en una de les ànimes del pati dels Lluïsos conjuntament amb Mn. Josep Maria Andreu.
   El pati dels Lluïsos es convertiria en un centre de difusió i pràctica de l’esport entre el jovent de la Ciutat (futbol, atletisme, gimnàstica amb el grup els falcons, bàsquet...). L’any 1912 ja hi jugava el Marià F.C. dels Lluïsos ja s’enfrontava al Catalunya F.C. del Círcol Catòlic.
      Després del catecisme, que acabava a les 5 de la tarda, els nens i nenes que  volien podien anar al Foment, el casal de la Congregació Mariana al carrer Nou. Allí fins a les 7 de la tarda, hora en la qual començaven els oficis vespertins a Santa Maria, es feia comèdia, passis de pel·lícules i d’altres activitats lúdiques.
   També pels nens i nens i durant els anys de la II República, el Dr. Samsó va instaurar els Dijous Catequístics, aprofitant que les escoles feien festa la tarda d’aquest dia de la setmana. En aquella època es feia classe fins a primera hora de la tarda de dissabte. Es tractava d’un passi de diapositives bíbliques comentades al Foment complementades amb l’esplai i el joc. També s’hi feia passi de pel·lícules.  
    L’Esbarjo Sant Lluís, que celebrava la seva festa anual per Sant Lluís amb proves d’atletisme, falcons, curses de croses i de sacs..., des de 1930 va disposar fins i tot d’una revista pròpia, L’Àngel (1930-1936).


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

on3

 

Parroquia de Santa Maria - C/ Sant Francesc D'assís, 23- Mataró 08301 (Barcelona) - 937901528 - amicsdelbeatjosepsamso@gmail.com