Biografia Lloc de culte Beatificació La Festivitat Contacte  
BIOGRAFIA
 

 

Sumari

La Congregació Mariana - Els oficis religiosos de la Congregació - L’activitat publicística: El Pensament Marià i la Gràfica fides
L’edifici del Foment - Les activitats musical. L’Acadèmia Musical Mariana - Altres activitats - El Dr. Samsó deixa fer. La Federació de Joves Cristians - El Patronat Escolar Obrer (La Coma) - L’Acció Catòlica, els adults i el catolicisme social - El Dr. Samsó com a víctima de les controvèrsies ideològiques - L’Acció Catòlica

 

La Congregació Mariana

Durant el rectorat del Dr. Samsó a Santa Maria, les tres principals focus   d’evangelizació d’infants i adolescents van ser el catecisme dominical, el pati dels Lluïsos i la Congregació Mariana/Foment
   La Congregació Mariana, de la Mare de Déu de l’Amor Formós i Sant Lluís Gonçaga, era l’associació espiritual parroquial específica dels nois adolescents i joves. El foment de la pietat i l’apropament als Sagraments n’eren dues de les seves principals finalitats. La Congregació havia estat fundada l’any 1903. El Dr. Samsó hi afegiria la Congregació de la Mare de Déu de l’Amor Formós i Sant Francesc de Borja pels congregants que s’havien casat i durant els anys trenta, la de Sant Estanislau de Koska, pels nens de post-comunió. Totes tres congregacions eren erigides canònicament a l’altar de la Mare de Déu de l’Amor Formós, ara de Montserrat i del qual encara es conserva el cambril.

 

Els oficis religiosos de la Congregació
 
La Missa de la Congregació, es celebrava a la capella dels Dolors, el diumenge, i era introduïda per una lectura espiritual. Acabada, el Dr. Samsó feia una plàtica formativa. D’aquesta manera va anar prenent forma l’Ofici setmanal principal, l’anomenat Acte o Missa de la Congregació.

L’estendard de la Congregació Mariana de Santa Maria de Mataró a Roma en ocasió de l’Any Sant de 1933. D’esquerra dreta, Vallmajor, Josep Soler, Joaquim Regàs i Artigas, Domingo Gironès i Carbó i el Dr. Francesc X. Pasqués, prevere.  
Procedència: Fons d’imatges. M.A.S.M.M.

 


   Amb el pas dels anys, la Congregació va anar proveint-se d’un calendari religiós propi amb el Tríduum a la Mare de Déu a final del mes de maig o la festa de la Immaculada preparada amb una novena i festajada amb un gran ofici a Santa Maria i  una vetllada literàrio-musical al Foment.
   L’Esbarjo de la Congregació feia la seva festa per Sant Lluís Gonçaga. Tots els dissabtes de durant l’any al vespre, la Feliciatació Sabatina a la Mare de Déu de l’Amor Formós, a la seva capella, amb el res de les Preces Marianes i el cant del Salve Regina. Un cop finalitzada, molts nois es quedaven per fer una visita al Santíssim o confessar-se a la Capella del Sagrament on el Dr. Samsó tenia el confessionari.

 

 L’activitat publicística: El Pensament Marià i la Gràfica fides

Des de 1910, suposem que redactat al Foment, va començar a editar-se cada setmana les quatre planes de la Fulla dominical de la Parròquia de Santa Maria (1910-1936).


El Dr. Samsó i Joaquim Bartra i Laborde (c.1887-1945) van transformar el butlletí de la Congregació, El Pensament Marià (1907-1936), en un bisetmanari d’informació general local (política, esport -secció dirigida per Joaquim Quadrada-, etc.) d’altíssima qualitat i en òrgan d’Acció Catòlica a Mataró.
   Des de 1920, El Pensament Marià va començar a publicar quatre suplements que s’alternaven cada setmana “Fulla Feminista”, “Fulla Agrícola”, “La Fulla Industrial” i “La Fulla Esportiva”. L’any següent aquests es van fusionar amb els cos central de la publicació. Aquell 1921 va començar però a intercalar-s’hi el suplement periòdic “Àmfora llevantina” del grup dels Pomells de Joventut a Mataró.
   Al voltant de El Pensament Marià es va formar un competent equip de periodistes. Gràcies a aquest dinamisme publicístic i a l’entusiasme generat per la Santa Missió de 1927, va sorgir fins i tot una llibreria i taller tipogràfic, la Grafica Fides, establerta al capdamunt del carrer Santa Maria. Filial del Foment de Pietat, Ramon Salas i Oliveres en va ser el fundador i director, animat i assessorat pel  Dr. Samsó.
   L’any 1930, sota direcció de Bartra, El Pensament Marià va adoptar el format  tabloid. El febrer de 1932 va sortir també en edició per a la comarca amb el nom de capçalera La Maresma (1932-1936). 
   El setembre de 1930 sortia a la llum el primer dels seixanta nou números de la revista L’Àngel (1930-1936), de l’Esbarjo Sant Lluís destinada als infants de la catequesis.  Contenia seccions d’història catalana, entreteniments, concursos, contes i poemes. El setembre de 1935 apareixia el primer exemplar del butlletí mensual  Nord, portaveu de les branques masculines d’Acció Catòlica de la parròquia de Santa Maria. Foment Mataronès.

Exemplar de 13 de setembre de 1935 de El Pensament Marià.   Procedència:M.A.S.M.M.

 

L’edifici del Foment

El febrer de 1910, la Congregació Mariana va aconseguir que li lloguessin l’antic casal d’Onofre Arnau convertit el segle XIX en el Teatre Principal, al carrer Nou, un local gran i cobert que a partir d’aleshores seria conegut popularment amb el nom d’El Foment. L’edifici del Teatre Principal va ser comprat el 1913 per Jaume Carrau i Renau, fabricant mataroní i membre de la junta de govern del Patronat Foment Mataroní. Carrau va cedir-ne gratuïtament l’ús a la Congregació amb la condició que actués de centre catòlic parroquial. S D’aquesta manera es disposaria no només d’un pati d’esbarjo sinó també d’un espai amb tots els ets i uts on poder reunir-se per les conferències quaresmals (1912); les vetllades literàrio-musicals i culturals; els passis de cinema (1910); els jocs de taula, billar i altres entreteniments; la biblioteca de l’entitat –la Torras i Bages- (1907) o la secció excursionista Grup Montserratí (1918-1923). A la planta baixa hi havia la sala de l’Acadèmia Musical Mariana, redacció de El Pensament Marià, el despatx de Mn. Andreu i el teatre amb un orgue de Gaietà Estadella. Al primer pis, hi havia el cafè i sales de reunions.

 

Seu del Foment Mataroní i de les Congregacions Marianes de Santa Maria de Mataró. Carrer Nou.
Procedència: Fons d’imatges. M.A.S.M.M.

 

Les activitats musical. L’Acadèmia Musical Mariana

La vida de la Congregació Mariana es va complementar amb el cultiu de les activitats musicals. A redós de les celebracions litúrgiques de la Congregació van sorgir l’orfeó infantil dels Lluïsos (1911) i les classes de solfeig (1911). La secció coral, en un primer moment dirigida per Mn. Gaspar Collet i després per Mn. Josep Molé, preveres residents de la parroquial, va convertir-se en Acadèmia Musical Mariana, l’any 1918, a l’afegir-s’hi el conjunt instrumental. Aquest pas fou obra Mn. Joan Fargas i Heras (1875-1944), prevere natural de Barcelona, Mestre de Capella de Santa Maria de Mataró des de l’any 1910. Més tard, els anys trenta, s’hi afegiria Mn. Ferran Gorchs, organista de la parroquial i estret col·laborador del Dr. Samsó a la Congregació. Gorchs seria professor i director d’orquestra de l’Acadèmia. Una altra de les ànimes d’aquesta formació concertística i col·laborador del Dr. Samsó a la Congregació, Miquel Queralt i Sanromà (Valls, c.1873- Mataró 1940), prevere resident cabiscol, havia estat admès com Fargas durant el rectorat del Dr. Roig.

 

Excursió de membres de l’Acadèmia Musical Mariana a Canet. A la dreta del Dr. Samsó,

Mn. Miquel Queralt i Mn. Ferran Gorchs. 1929.
Procedència: Fons d’imatges. M.A.S.M.M.

 

   Com ja hem vist, l’Acadèmia Musical Mariana es convertia en un dels principals focus, a Mataró, del moviment de renovació de la música litúrgica, consagrat amb el Motu Propio Tra le Sollecitudini (1907). s activitats

 Dins de la Congregació Mariana ja hi havia fundada, abans de 1919, una secció de visita als malalts. El Dr. Samsó va mantenir-la i encoratjar-la.

   El 1920 ja existia un grup a Mataró del moviment juvenil catòlic català Pomells de Joventut que havia fundat aquell mateix Josep Maria Folch i Torras. L’any següent va començar a aparèixer a El Pensament Marià i al Diari de Mataró el suplement “Àmfora llevantina”, secció i nom del grup dels Pomells de Joventut a la ciutat. L’any 1923 va ser substituïda per una publicació mensual independent la Fulla Pomellista que va deixar de publicar-se el mes de setembre quan el moviment va ser dissolt per la dictadura de Primo de Rivera. Tenia en aquest moment 50.000 membres a tot Catalunya. Els Pomells foren en un cert sentit un precedent del gran moviment juvenil catòlic català de la II República, la Federació de Joves Cristians.

 

Carnet de fejocista de Joan Esquerra i Tunyí qui seria president del Grup Joventut, constituït al Foment Mataroní.
Procedència: M.A.S.M.M.

 

   Com ja s’ha dit, Per fer d’armats a les processons de Setmana Santa i dignificar-les, l’any 1924, el Dr. Samsó i el seu gran col·laborador al Foment, Mn. Josep Maria Andreu i Castany, van crear un cos de voluntaris reclutats dins dels joves de la Congregació Mariana de la parròquia. És l’origen dels actuals Armats de Mataró ja que anteriorment era gent llogada.

   El Dr. Samsó animava cada any als nens de catecisme de fer el pessebre a casa. Per engrescar-los, els que el feien podien inscriure’s en una llista de manera que pogués visitar-los. En una bona escusa per visitar les famílies i felicitar el Nadal. L’any 1926 per promoure el pessebrisme, El Pensament Marià va organitzar el primer concurs públic de pessebres de Mataró, origen de l’Associació de Pessebristes de Mataró (1935).

   El 13 de maig de 1928, coincidint amb les noces d’argent de la Congregació, es va celebrar a Mataró una nova assemblea general de la Federació Catalano-Balear de Congregacions Marianes. Els bisbes Josep Miralles i Salvi Huix, aquest darrer antic director de la congregació de Vic, van presidir una assemblea que va reunir 4.000 joves a Santa Maria. Dita Federació tenia com una revista quinzenal pròpia, Iuventus on el Dr. Samsó publicaria alguns articles.

El Dr. Samsó deixa fer. La Federació de Joves Cristians

 El gran moviment juvenil catòlic català dels anys de la II República va ser la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJC), els fejocistes, fundats el 19 de juliol de 1931 per Dr. Albert Bonet. En un acte celebrat el 16 de novembre de 1931 al Foment Mataroní, on van assistir Ferran M. Ruiz Hébrard, el president Fèlix Millet i Maristany, i el Dr. Bonet, noranta joves mataronins van establir la F.J.C. a la ciutat. El 27 d’abril de 1932 ja hi havia constituïts els quatre grups que tindrà la F.J.C. a Mataró: el format a Santa Maria, anomenat Joventut creat dins de El Foment i de facto compartint elements amb la Congregació Mariana. En va ser consiliari Mn. Joan Domènech; el Grup Renaixement-Sant Jordi de la parròquia de Sant Josep format dins del Círcol Catòlic i amb el Dr. Plandolit com a consiliari. Seria el grup del futur activista cultural Esteve Albert; el Fides Intrepida format dins de l’Escola Pia Santa Anna; i el del carrer d'en Pujol, d’universitaris, anomenat Lleó XIII i que tenia per conciliari el Dr. Francesc X. Pasqués, capellà del Col·legi Valldemia i col·laborador del Dr. Samsó al Foment. Al Grup de Santa Maria hi hauria també la secció d’avantguardistes, candidats adolescents a la F.J.C.. Els dies 22 i 23 d’abril de 1934 cent cinquanta fejocistes mataronins van assistir al I Congrés General de la Federació a Barcelona. L'any 1936 la F.J.C. tenia a tot el Principat 18.000 membres.    

   L’any 1933, es va fundar la secció teatral del Foment, L’Elenc Dramàtic. En va ser l’impulsor Mn. Joan Domènech i Casas, un altre dels estrets col·laboradors del Dr. Samsó a les Congregacions. L’any següent s’estrenaria la remodelació total i ampliació de l’antic teatre i la secció interpretaria els pastorets El Misteri de Nadal de Mn. Francesc Gay. Es tractava d’un exemple més de sana rivalitat amb el Círcol Catòlic d’Obrers que el 16 d’abril de 1933  estrenava també teatre, la Sala Cabañes, beneïda pel Dr. Samsó, i on es representarien els cèlebres pastorets L’Estel de Natzaret de Ramon Pàmies.

El Patronat Escolar Obrer (La Coma)

 El Patronat Escolar Obrer, situat dins del terme de la parròquia, havia estat creat el 1903 per donar cobertura a l’escola nocturna i dominical que regien les germanes franciscanes dels Sagrats Cors al carrer de La Coma. Sota la direcció des de l’any 1900 del Dr. Josep Valdé i Vila, prevere resident i vice-consiliari del Círcol Catòlic, l’entitat havia anat desenvolupant-se fins a convertir-se en un referent dins del catolicisme social femení espanyol. Les noies obreres podien gaudir-hi de formació gratuïta després del treball, un recreatori dominical, secretariat social, caixa d’estalvis, mútua de socors mutu, cooperativa de consum...

  El Dr. Samsó va respectar l’autonomia i personalitat del Patronat. Tot i això visitava freqüentment l’escola, la comunitat de Franciscanes dels Sagrats Cors i les alumnes. Assistia als exàmens i festes i de final de curs. El dia de l’Immaculada tota l’escola assistia a Ofici a Santa Maria.

   Quan va morir el Dr. Valdé va buscar un substitut de vàlua i per fer-ho va cercar un perfil atent a la sensibilitat del món obrer. Aquest home va ser Mn. Joan Cortinas, qui va venir de vicari a Mataró amb l’objectiu de reviscolar el Patronat. Per trobar-lo el Dr. Samsó va demanar ajut a l’Oratori de Barcelona. Mn. Cortinas era dirigit pel P. Josep Maria Torrent i Lloberas (1877-1957), felipó de la casa i fill de Mataró. Arribat a Mataró el 1934, el nou responsable va trobar un grup de militants molt ardides forjades pel Dr. Valdé, de santa memòria, que després de lluitar aferrissadament, havien aconseguit transformar l’ambient femení de les fàbriques de Mataró. El Dr. Albert Bonet, de la FJC, va aconsellar Cortinas de seguir l’exemple de la JOC femenina francesa de Jeanne Aubert. Si no hagués estat pel terrabastall del 1936, Cortinas s’hauria quedat al Patronat però va ser destinat al Bon Pastor (Sant Adrià del Besòs) on es va convertir en el pioner dels rectors de suburbi de la Barcelona de post-guerra. Cortinas agrairia públicament al Dr. Samsó l’haver-lo orientat el seu apostolat i d’haver-lo deixat actuar amb tota llibertat.   

L’Acció Catòlica, els adults i el catolicisme social Samsó com a víctima de les controvèrsies ideològiques

 El Dr. Samsó tenia molta més predilecció, ja a Argentona, per visitar, convidat, les cases de feligresos més humils que les dels ben aposentats. Hem vist com va permetre que tothom pogués portar els pendons i tàlems, com va lluitar per suprimir el boato a les primeres comunions, dos fets que marcaven les diferències socials dins l’espai sagrat, i com el seu catecisme era del tot interclassista. Va exercir una ingent labor caritativa en forma de repartiment de vales per pa, queviures, sabaters, roba... o d’ajuts en metàl·lic entre els nens pobres que formaven part de l’escolania o el catecisme o entre la legió de necessitats que van visitar el despatx parroquial. Moltes vegades havia deixat, col·locant-lo dissimuladament, un sobre amb una aportació econòmica sota el coixí del llit on estaven prostrats els malalts pobres que visitava.

   Sovint amb la complicitat de les Conferències de la Societat de Sant Vicenç de Paül de la parròquia, que es reunien cada dilluns –entrava una estona per estar amb ells-, el Dr. Samsó havia resolt problemes de falta de feina, de quotes de lloguers i de col·legis impagats. Home sense recursos econòmics, havia de demanar constantment a les famílies benefactores favors i caritats pels més necessitats. No fou tampoc rars els casos de pares de famílies exemplars amb greus estretors econòmiques, com la d’en Josep Pinart o la d’en Jaume Castells, oriündes d’Argentona, que van ser trobar una sortida per intermediació del Dr. Samsó. Aquest darrer a Argentona havia ensenyat al mateix Castells a escriure.

   Quan era vicari de la vila rural d’Argentona, sota la seva estela, es va fundar el Patronat de Sant Isidre, espai pensat perquè els homes poguessin tenir un lloc d’esbarjo honest els dies festius. El Patronat va comprar un terreny perquè els nens i joves poguessin anar a jugar a pilota. També a Argentona va promoure els exercicis espirituals entre els adults treballadors.

   Durant els anys vint i trenta no van ser pas poques les vegades que El Pensament Marià va tractar qüestions socials i tampoc poques les que va reproduir articles del setmanari Catalunya Social de la Joventuts Socials d’Acció Popular, successora des de 1916, de l’Acció Social Popular del P. Gabriel Palau.

 L’Acció Catòlica

 És cert que el Dr. Samsó creia que un cop casats els catequistes havien de deixar el catecisme i centrar-se en la seva família. Això no significava però l’haver de desvincular-se de la parròquia. Ben al contrari. Pels congregants casats va crear la Congregació Mariana de Sant Francesc de Borja, la qual va agombolar una part considerable dels seglars adults que col·laboraven entusiàsticament en les actuacions i iniciatives parroquials del Dr. Samsó.

   Pel que fa a les dones, l’any 1919 es fundaria, a nivell de bisbat de Barcelona, la Lliga d’Acció Catòlica de la Dona. El Pensament Marià, l’òrgan de la Congregació Mariana de Santa Maria, va editar de 1920 a 1921 una separata mensual titulada “Fulla Feminista”. Després aquesta temàtica seria incorporada al cos central de la publicació.    

   Un dels èxits més clamorosos del Dr. Samsó, aquí acompanyat de l’ecònom de Sant Josep Lluís Miquel Ticó, va ser la mobilització dels pares de família catòlics per salvar les escoles confessionals de Mataró. La política hostil de la II República cap al catolicisme va prohibir les congregacions religioses de ser titulars d’escoles. Per evitar-ne la clausura, aquests centres van passar a ser regides per mútues escolars privades formades pels pares dels alumnes. Aquesta resposta va ser impulsada per l’Associació Mataronina de Pares de Família, creada el 2 de gener de 1932 per avançar-se als esdeveniments.

   L’any 1922 el Papa Pius XI va animar creació de l’Acció Catòlica, com a moviment organitzat i centralitzat amb l’encíclica Ubi arcano. Tot i la crida, la vertebració a Espanya va patir de les dificultats d’enquadrar les obres ja existents d’acció catòlica (en minúscules) en un sol moviment i que aquest depengués i s’organitzés seguint només l’estructura diocesana i l’obediència de l’ordinari. De fet a Catalunya Congregacions Marianes, Lligues de la Perseverança o la FJC volien mantenir la seva idiosincràsia i autonomia.

   El Dr. Samsó va respondre al crit de 25 de maig de 1931 dels bisbes de la Tarraconense, de caminar cap aquest exèrcit de seglars al costat del rector i dels bisbes, creant l’Acció Catòlica de Santa Maria, amb seu al Foment, amb elements d’altres associacions parroquials però sense anar en detriment d’aquestes. El setembre de 1935 sortia a la llum el primer número del butlletí mensual  Nord, portaveu de les branques masculines d’Acció Catòlica de la parròquia de Santa Maria. Foment Mataronès.

 

   D’aquesta manera a la trajectòria, de nen del catecisme, catequista, congregant marià i fejocista s’hi va afegir la de jove o adults d’Acció Catòlica. Tots plegats un exèrcit pacífic de campanyes d’acció catòlica plenes de santa complicitat amb el Dr. Samsó.

Primer exemplar de la revista Nord, portantveu de les branques masculines d’Acció Catòlica de la parròquia de Santa Maria. 1935.
Procedència:M.A.S.M.M.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

on3

 

Parroquia de Santa Maria - C/ Sant Francesc D'assís, 23- Mataró 08301 (Barcelona) - 937901528 - amicsdelbeatjosepsamso@gmail.com